Publicitat
Publicitat

L' EDITORIAL

Hipercor i la ferida del terrorisme a Catalunya

Dimarts que ve farà 25 anys del pitjor atemptat que ha patit Catalunya, el d'Hipercor, on van morir 21 persones i 45 més van resultar ferides. Aquella bomba va significar un salt qualitatiu en l'activitat d'ETA, que es va abonar al cotxe bomba com a mètode més eficaç per estendre el terror. Quatre anys més tard, un altre atemptat salvatge a Vic va provocar 10 morts més i imatges que difícilment es poden esborrar de la memòria, com la de la fotografia de Pere Tordera on es veu un guàrdia civil tacat de sang que porta una nena en braços que ha perdut un peu.

Però Hipercor quedarà en la memòria col·lectiva com la ferida més profunda i difícil de guarir. Un explosiu col·locat en el pàrquing d'un supermercat que, sumat a la negligència de les forces de seguretat que no van desallotjar l'espai, va provocar una massacre, va segar desenes de vides i en va destrossar centenars més en un barri popular de la capital catalana.

ETA va reconèixer després que havia estat un error, però el mal ja estava fet i, a més, va anar seguit d'altres atemptats similars a llocs concorreguts per civils innocents.

L'impacte de l'atemptat va ser encara més profund perquè des de Catalunya certs sectors veien fins llavors amb certa simpatia la causa d'ETA i no feia gaires mesos que Herri Batasuna havia tret prop de 40.000 vots a les europees. El mirall etarra es va trencar a Hipercor i, com a conseqüència, es va afermar un independentisme pacifista i democràtic que més tard demostraria a les urnes la seva força.

Vint-i-cinc anys després, la derrota d'ETA és un fet i la pau s'obre camí a Euskadi, però Catalunya encara té un deute pendent amb les víctimes d'una violència forassenyada i injustificable, tot i que estigués embolcallada amb grans proclames de llibertat i democràcia. I només quan s'hagi saldat es tancaran totes les ferides.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT