Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

Ho rescric o ho reescric?

Un col·laborador m'assegura que ell rescrivia l'article fins que va veure que el corrector automàtic l'hi subratllava. Ara ja el reescriu, però vol saber si és cert, o ho ha somiat, que abans era rescriure; i, si és així, el motiu del canvi.

No ho ha somiat. El gener del 1996 l'Institut va fer públic un nou criteri que afecta aquests casos i que ja havia aplicat, un any abans, al DIEC1. Fins a principis dels 90, els diccionaris amb l'aval normatiu entraven rescriure, infrastructura , autoscola o autostop.

L'arrel d'aquests compostos prové etimològicament d'un mot que comença amb s seguida de consonant. Escriure i estop vénen del llatí i de l'anglès scribere i stop. La e inicial és una vocal de suport que hi vam afegir per fer-los pronunciables. Una vocal, però, que deixa de ser necessària quan al davant hi van prefixos com re-, infra-, auto-, etc.

Agafant-se a aquest raonament, la norma clàssica preferia rescriure i autostop a la seva forma normativa actual: reescriure i autoestop. El nou criteri distingeix entre compostos de formació moderna i els que eren ja compostos en la llengua d'origen.

Al costat de reescriure tenim el cas d'inscriure, manllevat del llatí inscribere. Però sempre queden pel camí casos límit. El motiu per fer restablir i no reestablir seria que el compost, format ja en català, seria prou antic. També ho és rescriure i, de fet, hi ha un rescribere llatí, tot i que no és del tot clar que en provingui el nostre reescriure. Sigui com sigui, jo sóc disciplinat i reescric. Me'n faig un tip.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT