Ho sé tot

"Només sé que no sé res", va dir Sòcrates i es va quedar tan ample. Durant molts segles aquesta sentència s'ha repetit com un mantra cada cop que els humans es veien desbordats per les circumstàncies. Però fa anys que les paraules del filòsof no tenen sentit. Ara ho sabem tot. I en sabem molt.

De política, per exemple, ningú ens n'ha de donar lliçons. Ja sabem de quin peu calcen els polítics. Governen per saciar l'ànsia de poder i quan pleguen ho deixen tot trinxat. I amb els nostres calés! Que de diners també en sabem un niu. Amb el que hem llegit als diaris i hem escoltat en tertúlies podem impartir classes magistrals de macroeconomia sense rubor. Som autèntics experts en la prima de risc i sabem que si es dispara ens caurà el pèl perquè ens l'esquilarà un perruquer alemany. Sabem que la Comunitat Europea és una entelèquia, un invent fallit en què no ens sentim integrats. Una imitació matussera dels Estats Units amb països que no comparteixen ni llengua ni sentiment patriòtic, ni poden fer-ne propaganda amb superproduccions de Hollywood.

En sabem molt de cinema i tenim la capacitat de destruir un film només fent una ullada al cartell. I com dominem el mitjà televisiu! És veure la cara d'un presentador i ja podem diagnosticar quants programes trigaran a petar-se'l. De la ràdio no cal ni parlar-ne. Avui en dia qualsevol es posa davant d'un micro per dir bajanades sobre el Barça. Perquè en sabem tant de futbol! Hem vist prou partits per convalidar el títol d'entrenador. I sabem del cert que a la defensa del Barça hi ha un problema i al mig del camp la cosa no flueix com abans.

Déu n'hi do si en sabem de coses. Som autèntics erudits i tenim tot el dret d'anar pel món pontificant a tort i a dret. Amb respecte i humilitat, però tampoc gaire. El problema són els altres. Nosaltres ho sabem tot i ells ni tan sols saben que no saben res. Com el pobre Sòcrates. Una pena de filòsof. Sort que, com a mínim, se li donava bé el futbol.