Publicitat
Publicitat

Agnès Marquès: "Ho tinc tot per fer"

32 anys. Periodista. Rebel i impacient: li fa por precipitar-se. Fluent i entusiasta. De parlar moderat: ara una paraula, ara una altra. És familiar però no sap si vol una família. S'ha equivocat molt però ho tornaria a fer tot igual. Optimista. A la feina ho controla tot; a la vida s'imposa l'ordre perquè la domina el caos. De petita feia càmping i ara fa 5 anys que presenta el Telenotícies del cap de setmana. Una ciutat? Roma. Una altra vida? Viure viatjant. Un programa? No mira la tele, ni tampoc se sap la graella.

Ha esmorzat amb una amiga, ha dinat canelons de la mare i ha fet la migdiada. És dijous i arriba pràcticament puntual. Es treu les sabates, doblega les cames. Jaqueta texana, conversa àmplia. Discurs entusiasta, sense perdre la calma. Sofà de pell, 2 canyes. Tu vius al revés del món? Sí, del tot: fer el TN del cap de setmana és desaparèixer del món quan tothom surt; entrem a les 9 del matí i sortim a les 10 del vespre. ¿Treballar dissabte i diumenge vol dir tenir caps de setmana de 5 dies? No. Això és mentida: acabes complicant-te la vida. Com? Jo segueixo estudiant i dono classes a la facultat. Et poses el despertador entre setmana? Sí. A quarts de nou -sense exagerar-. Pausa. Me la miro, em mira: cada dia? Bé, tots menys els dijous.

FILLS I FAMÍLIA. Pòmuls amples, ulls vius; somriure, sempre. Aire de satisfacció, gest ràpid. Què més fas a contrapèl? L'estil de vida que porto no és el més convencional: no porto la dinàmica del meu entorn. En què ets diferent? No busco ni estabilitat, ni casa, ni fills. No penses en família? Ho he tingut, però ara m'he plantat als 32 anys i he posat el comptador a 0. Sensació de llibertat? Sí: no sé si faig bé o malament però és el que el meu cos em demana. Aire decisiu en les paraules i una última pregunta en la línia: et planteges una vida sense fills? A la llarga m'imagino adoptant o tenint un nen d'acollida jo sola, si cal. Prefereixes adoptar a tenir-lo tu? L'experiència de la maternitat ha de ser brutal però de moment no m'interessa: no tinc instint de parir. Per tant potser sí: podria adoptar-lo abans de tenir-lo. Lletra clara, i endavant.

ATUR I IMPACIÈNCIA. La cara, neta. La veu, greu. La curiositat, innata. Veus el TN dels altres? El del migdia sí, perquè dino a casa. El diari, el llegeixes cada dia? Faig una ullada transversal a tots. Per on comences? Quan estic de vacances, pel darrere. Quan no, per l'editorial. Digue'm una notícia que t'agradaria donar? Que l'atur s'ha acabat. Si avui fessis un TN de la teva vida, amb què obriries? L'Agnès Marquès ho té tot per fer. Immediata, directa i concreta. Seguim endavant parlant sobre el bombardeig constant de notícies: tinc la sensació que generem notícies massa ràpid; el que atura el món avui, ja ha caducat demà. Hi estàs d'acord? Sí: no tenim paciència per a res. Impactes constants, notícies sempre entrant. La sobreinformació, et resulta estressant? Sí. Guanyem en quantitat i perdem en profunditat.

TESTAMENTS I TESTAR. Entrem a la recta final de l'entrevista i abans que un espontani es coli a la conversa, li demano disparar la imaginació: planta't als 42 anys, on et veus? Ni idea i prefereixo no saber-ho: jo sempre dic que necessito un bonus track . Massa coses a fer, massa poc temps? Sí. M'agrada molt el que faig però tinc ganes de fer moltes altres coses. Vull dibuixar, pintar, cantar, vull fer-ho tot i no puc. Podria donar-se un canvi radical? Sí. Sóc molt urbanita i en una altra vida m'hauria agradat viure en un poble. Marxar a l'altre extrem. Dit això, el senyor del sofà de davant -alt, corpulent, impacient- ens passa un paper amb una frase escrita: "Qui vol fer un testament perfecte es mor sense testar". L'Agnès riu, i remata: Doncs imperfecte serà.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT