Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

Hola, estàs sola?

De la roda de premsa de la Belén Esteban del futbol que és José Mourinho em va estremir de plaer l'única frase que va dir sobre futbol. Ens la va regalar camuflada entre les declaracions d'amor a la seva família i les interrogacions retòriques a l'estil de Segismundo, el de La vida es sueño . Si se'n recorden de les classes de literatura, la interrogació retòrica és aquella que no espera resposta. Segismundo li pregunta "per què" al cel i Mourinho a la raça humana.

La frase venia a explicar l'estratègia que va plantejar per al partit: ell esperava mantenir un zero a zero fins gairebé al final, quan entraria Kaká i figura que faria un gol. Per desgràcia, l'absència de Pepe va frustrar el disseny del pla. (En aquest plantejament tàctic, no sabem si Messi i la resta de jugadors del Barça se suposa que encara serien al terreny de joc o ja els haurien aconseguit lesionar a tots.)

Alguns madridistes amics meus estan emprenyats per aquesta poca ambició futbolística. El Madrid no surt a golejar. Surt a mantenir el zero a zero fins el final. Però jo, en canvi, la trobo extraordinària. Tant, que s'hauria de fer servir no només als jardins del Santiago Bernabéu, sinó també a les discoteques, els dissabtes a la nit. Què faria un mourinhista en una discoteca provant de lligar? Doncs posar-se ultradefensiu. Mirar com els altres tiren la canya. Mirar com s'esforcen preguntant "a què et dediques?". Deixar passar les hores. I a les sis del matí, a punt de tancar, acostar-se als que encara són allà. I preguntar-li a l'ésser més begut i friki si vol anar al llit amb ell.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT