10/06/2017

‘House of cards’ passat per aigua

2 min

Ha tornat House of cards amb la cinquena temporada. La quarta semblava deixar-ho tot a punt per jugar argumentalment amb els paral·lelismes de l’ascens de Hillary Clinton al poder. Claire Underwood havia adquirit una potència narrativa exquisida i la batalla entre el matrimoni prometia molt.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Però la victòria inesperada de Trump sembla haver descol·locat una mica la sèrie, perquè el seu joc de subtileses amb l’actualitat és més difícil de dur a terme. Els primers segons van semblar magistrals i fins i tot visionaris. La Cambra de Representants proposa investigar Underwood i el president està en risc de ser recusat. Veiem un titular de la premsa que l’acusa de ser un corrupte capaç de fer qualsevol cosa per aferrar-se al poder. Underwood irromp a la sala i, movent els fils, aconsegueix intervenir. “Això és anticonstitucional!”, crida algú. I Underwood, amb fatxenderia, respon: “M’és igual!” Sens dubte, aquesta actitud tan trumpiana ens sacseja fent-nos veure que hi ha una connexió molt forta amb la realitat i l’autèntic president dels Estats Units. Però, després, el suflé s’ha anat desinflant. Hem recuperat un Frank Underwood que torna a donar aquells copets amb l’anell sobre la taula i que trenca la quarta paret amb més intervencions, ara insòlitament llargues. El que abans era una picada d’ullet a l’espectador ara és un soliloqui per ubicar-nos en el context argumental. I és simptomàtic. Sembla que a cada capítol calgui aquest monòleg d’Underwood mirant a càmera perquè entenguem millor el que passa. Part de la maldat d’Underwood ens la intenten explicar amb paraules i no amb fets.

La cinquena temporada ens obre una trama que apel·la directament a la manipulació de les masses a través de la por, fins i tot per capgirar un resultat electoral. De tota manera, en alguns moments l’audiència es pot sentir immersa en una mena de plat giratori de microones. Un bucle on comencem a experimentar sensacions i temes que ja hem vist abans, intentant reescalfar l’interès per la sèrie. El problema, segurament, és que no acaben de trobar un antagonista prou sòlid per lluitar contra Underwood. El candidat Conway ha trigat pocs capítols a flaquejar. A la quarta temporada sí que van saber posar el focus en una rival digna: la primera dama. Però, en canvi, en aquesta nova etapa tornen a funcionar, sospitosament, com un equip. Amb tot, hi ha petits indicis que ens fan intuir una vicepresidenta esperant el seu moment. Al costat de Donald Trump la maldat d’Underwood continua existint però ja no ens sorprèn. Ara ja sabem de què és capaç el matrimoni. En canvi, tens la sensació que una hipotètica victòria de Hillary Clinton hauria beneficiat la trama de la sèrie. Amb Trump a la Casa Blanca, House of cards sembla una caseta de nines.

stats