Publicitat
Publicitat

Una festa sociològica

Cada dia, cents de milers d'especialistes estudien la conducta humana. Cada dia molts d'aquests estudis s'apleguen i es distribueixen per correu electrònic; qui se n'encarrega és Kevin Lewis, cap de secció de ciències socials de The Boston Globe i de National Affairs . I cada dia arxivo aquests estudis perquè els considero curiosament interessants.

En aquest article, procuraré resumir tants estudis com m'hi càpiguen. Cap d'ells no és conclusiu, però espero que aquest resum serveixi per animar alguna conversa entre els lectors.

Els mamífers femenins, durant els dies de màxima fertilitat, tendeixen a defugir el contacte amb parents masculins, a fi d'evitar l'endogàmia. Debra Lieberman, Elizabeth Pillsworth i Martie Haselton, col·laboradores de la revista Psychological Science , van analitzar les trucades al mòbil de diverses dones joves. Van esbrinar que, en el període de més fertilitat, cadascuna d'aquestes dones tenia poques converses, i de poca durada, amb el seu pare, però no pas amb els parents femenins.

Les investigacions clàssiques indiquen que les persones, paradoxalment, com més dubten de les seves creences, més procuren fer-ne propaganda. David Gal i Derek Rucker van publicar a Psychological Science un estudi en el qual certs subjectes eren encarats amb proves que desmentien les seves conviccions bàsiques. Els subjectes que es veien forçats a afrontar la contraprova van continuar defensant, encara més enèrgicament, les seves creences originals, confirmant d'aquesta manera les conclusions que els científics els havien presentat.

El contacte físic millora el treball en equip. Michael Kraus, Cassey Huang i Dacher Keltner, col·laboradors de la revista Emotion , van estudiar la freqüència amb què els jugadors dels equips de NBA es tocaven. Els equips en què els jugadors es tocaven sovint al començament de la temporada 2008-2009 van tenir més èxit que els equips en què es tocaven menys, independentment de l'estatus dels jugadors, de les expectatives prèvies i els resultats de les temporades anteriors.

Segons John Gaski i Jeff Sagarin del Journal of Neuroscience, Psychology and Economics , hi ha una relació sorprenentment forta entre l'estalvi de llum durant el dia i l'obtenció de notes baixes a les Scholastic Aptitude Test (Proves d'Accés a la Universitat). No n'han donat cap explicació.

Mark Duggan, Randi Hjalmarsson i Brian Jacob han investigat, per a The Review of Economics and Statistics , si les fires d'armes contribueixen a augmentar l'índex de criminalitat. Han calculat que durant el mes vinent hi haurà 3.400 fires d'armes a Texas i a Califòrnia, i han consultat l'índex de criminalitat a les àrees circumdants. No han trobat cap relació entre les fires d'armes i la delinqüència en cap dels dos estats en qüestió.

L'autocontrol produeix un consum de glucosa al cervell. A la revista Aggressive Behavior s'ha publicat un article, en el qual Nathan DeWall, Timothy Deckman, Matthew Gaillot i Brad Bushman afirmen que els subjectes d'investigació que consumien begudes riques en glucosa es comportaven d'una manera menys agressiva que aquells que consumien una beguda placebo. Han trobat una relació indirecta entre la diabetis (un trastorn causat per una tolerància insuficient a la glucosa) i el baix autocontrol. Els estats amb un índex alt de diabetis també tenen un índex elevat de criminalitat. Els països en què les condicions de vida impliquen un nivell baix de glucosa tenen un índex més alt d'assassinats, tant en temps de guerra com en temps de pau.

Acostumem a admirar els directius extravertits. Però en un article a The Academy of Management Journal, Adam Grant, Francesca Gino i David Hofmann han afegit un nou matís a aquesta tendència. Han descobert que els directius extravertits treballen amb més eficiència quan els seus subordinats són passius, però passa tot el contrari quan els empleats són proactius. En aquests casos, els directius extravertits es mostren menys receptius amb les iniciatives que assumeixen els seus subordinats.

Les dones belles haurien de jugar als escacs. Anna Dreber, Christer Gerdes i Patrik Gransmark, que treballen a la Universitat d'Estocolm, han fet un estudi en el qual afirmen que els jugadors d'escacs masculins segueixen estratègies més arriscades quan s'enfronten amb rivals femenines atractives, tot i que el risc no milloria el seu joc.

Les persones recorden millor la informació difícil d'obtenir. En un article de Cognition , Connor Diemand-Yauman, Daniel Oppenheimer i Erikka Vaughan descobreixen que els subjectes d'investigació recorden millor la informació escrita amb una tipografia difícil de llegir, que no pas aquella que se'ls transmet amb una tipografia més fàcil.

Amb qui us estimaríeu més sortir, amb algú que va plantar la seva última parella o amb algú a qui van plantar? En un article d' Evolutionary Psychology , Christine Stanik, Robert Kurzban i Phoebe Ellsworth descobreixen que un home valorarà menys la candidatura d'una dona si s'assabenta que aquesta ha plantat el seu últim company, potser per por de ser el següent. Una dona, en canvi, valora més la candidatura d'un home si sap que ha plantat la seva parella, potser perquè ho considera una prova del seu atractiu.

Aquestes investigacions ens recorden que som uns éssers estranys, complicats, molt influïts pels impulsos primaris i les nostres relacions de cada dia. Però no us hauríeu d'acontentar amb els meus resums d'aquesta mena d'estudis: aneu a la pàgina web de National Affairs , en què trobareu enllaços a la col·lecció diària d'articles de Kevin Lewis.

Un dia sense ciència social és com un dia sense sol.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT