Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

ISABEL MILLÁN

És l'alma mater de la companyia de dansa Cotton. Dirigeix i protagonitza Quasimodo el Campaner a la Villarroel

COM QUE TINC SESSIÓ MATINAL, em llevo a quarts de vuit i prenc un bon esmorzar: suc de taronja i torrades amb mantega i melmelada. Em faig un bon cafè i em fumo un cigarret. Em preparo i vaig cap al teatre. Un cop allà vigilo que no falti res d'escenografia, d'attrezzo i altres, i quan surto a escalfar ja vaig pentinada i maquillada. D'aquesta manera, tot i que també sóc la directora de la funció, ja surto concentrada com a intèrpret. Provo portés (acrobàcies en què un altre ballarí t'eleva de terra) i escalfo els peus. Potser és un mètode una mica particular de fer-ho, però directament, amb les sabatilles posades, em poso a caminar i saltar sobre les puntes. És curiós, perquè en aquest moment ja sento fins on donarà de si el peu avui: no sempre és igual sinó que depèn del dia, de si tens el peu cansat, treballat, de si el terra patina... és tan canviant com l'humor de les persones. També faig estiraments de cames i treballo el ball en parella. I em concentro en el meu personatge, l'Esmeralda, una gitana espavilada que vol escapar-se de la forca. Ja el tinc treballat i interioritzat, però requereix un esforç i sobretot cal mentalitzar-se amb l'objectiu que tots els nens que ens vindran a veure ho entenguin tot. Hem de fer un ús artístic i comunicatiu de la tècnica, i no només gimnàstic. Després de la funció em dutxo i vaig a casa a fer un bon dinar. Durant la setmana, a les tardes faig classes de dansa clàssica un parell d'hores, però com que és diumenge em quedaré rendida al sofà. O potser aniré al cine a última hora per distreure'm. O no, encara millor: aniré a menjar una xocolata amb nata sense sucre al carrer Petritxol. M'encanta.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT