Publicitat
Publicitat

Idò sí que estem ben arreglats

A Balears, podem dir sense por d'equivocar-nos que les eleccions no han anat tan malament com ens temíem, sinó encara una mica pitjor. El PP ha fet el seu tsunami particular, i manarà amb majoria més que absoluta al Govern Balear, als municipis més importants i als consells insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa. El partit de la gavina (qui fos que va triar la imatge corporativa la va encertar de ple) ha obtingut la victòria més arrasadora en la seva història a les Illes, i ho ha fet encomanant-se a un candidat, José Ramón Bauzá, que fins no fa gaire era un perfecte desconegut per a quasi tothom i que, per comparació, podria fer passar Jaume Matas per un il·lustrat (amb les mans massa llargues, això sí). El, diguem-ne, discurs de Bauzá es caracteritza habitualment per una buidor immensa i glacial, quasi còsmica, que el converteix en un veritable campió en l'àrdua disciplina de parlar sense dir res. I gairebé millor que sigui així, perquè quan diu alguna cosa amb una mica de contingut el que li surt és la retòrica de l'extrema dreta espanyolera i sin complejos que ara s'estila, una mena de producte que figurava que mai havia de tenir èxit entre mallorquins, menorquins i eivissencs, però que es veu que ja no els fa tanta angúnia. Sobre els suposats efectes negatius que, segons alguns, els escàndols de corrupció havien de tenir damunt l'electorat pepero , guardarem un pietós silenci. Com diuen els valencians, per avall no hi ha sostre.

Pel que fa a la resta de partits, el PSIB (la filial illenca del PSOE) va patir una davallada en perfecta sincronia amb l'enfonsament dels socialistes espanyols a tot arreu, triturats per la crisi i pel mal karma que emana de la figura d'un Zapatero cada dia més enfosquit. No tan brutal, en tot cas, com la desfeta del centredreta regionalista, que, després de l'harakiri d'UM, s'ha desmembrat entre dos projectes (Convergència per les Illes i Lliga Regionalista) que van decidir concórrer per separat als comicis, de tal manera que han aconseguit dues coses: deixar-li tot el pas franc al PP i suïcidar-se amb eficàcia digna de millor causa. Enhorabona. La notícia semibona és que el catalanisme d'esquerres, representat per la candidatura conjunta de PSM, Iniciativa-Verds i Entesa per Mallorca, ha aconseguit mantenir els resultats de l'extint Bloc i fins i tot millorar-los una mica. Es converteixen, així, en l'única alternativa al bipartidisme dels dos grans, en un Parlament menys acolorit que mai. La llàstima, com sempre, és el paper d'estrassa que insisteixen a fer EU i Esquerra, que com ja sabia tothom no han obtingut representació, però mentrestant s'han polit alegrement quinze mil vots que podien haver fet més sòlida la posició de PSM i companyia. Enhorabona també, doncs.

El nombre de sufragis va ser pràcticament el mateix que l'any 2007, però repartits d'una manera francament inquietant. I, més o menys, això és tot de moment. Lliguem-nos bé les espardenyes, que no tardarem gaire a viure emocions fortetes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT