Publicitat
Publicitat

Immigració, aules i mitges veritats

Vaig passar la jornada electoral a Nou Barris, fent-hi d'apoderat en un col·legi electoral a tocar de la Via Trajana. Allà vaig conèixer la Susanna, la conserge de l'escola. La feina d'una conserge és obrir i tancar la porta, però també és fer de mare de la mainada. Vam enfilar una conversa que es va allargar tot el dia i que m'ha fet pensar en el que s'ha dit sobre la immigració durant la campanya electoral. Un munt de mitges veritats i de mitges mentides.

La Susanna em va explicar que a l'escola hi ha un setanta-cinc per cent d'alumnes amb pares procedents d'altres països, principalment de Sud-amèrica, Armènia, Romania i el Marroc. Vam passejar pels patis i per les aules i hi vaig fer la constatació de sempre: l'escola ens salva. El miracle del sistema educatiu català integrat, ben treballat pels professionals, mal finançat i molt pressionat és perceptible als passadissos i a les classes. Ens vam asseure en una de les taules del menjador i ens vam posar a xerrar.

Des de fa un any detecten una gran mobilitat dels alumnes, sobretot els d'ascendència sud-americana amb pares dedicats a la construcció. Algunes famílies han cercat fortuna fora de Catalunya i han tret els nens de l'escola. Una part d'aquestes famílies ha tornat a mig curs. La pressió sobre l'escola és gran perquè la programació i les necessitats logístiques es compliquen força. El problema principal és per als alumnes i per als professors. Els primers perquè s'han de reconnectar, amb el patiment afegit que l'esforç implica; els segons, perquè afegeixen feina a l'excés de feina que arrosseguen.

La Susanna em va explicar com l'obtenció de beques de menjador s'ha convertit en una de les escletxes que més separa les comunitats, per on creix la xenofòbia en aquests districtes. La major part de beques de menjador, i de moltes menes d'ajuts, se les emporten les famílies immigrades. És lògic: el nivell d'ingressos declarats per aquestes famílies és el més baix i esdevenen objectiu prioritari del sistema d'ajuts públics, com ha de ser. La porta de l'escola és, però, un igualador social, i també un aparador social. Famílies declarants d'ingressos nuls mantenen un tren de vida impossible d'associar als marges de l'exclusió. És més, molt cops la necessitat d'aquestes famílies d'atendre les obligacions de l'economia submergida fa que portin els nens malalts a l'escola perquè no se'n poden fer càrrec a casa mentre treballen. Aleshores la Susanna els fa d'infermera. La bomba està servida: quan una mare amb ingressos molt baixos correctament declarats es queda fora del sistema d'ajuts, i veu el que veu a la porta de col·legi, els pescadors de l'odi xenòfob hi poden recollir xarxes plenes.

En el mateix menjador vaig aturar-me a llegir el menú setmanal, ben elaborat, equilibrat i sa. Al costat del menú hi havia una llista amb alumnes al·lèrgics a certs aliments. La major part de les al·lèrgies corresponien a disfuncions relacionades amb el porc. La Susanna em va fer notar com la pressió de les dietes halal s'amagava darrera d'aquestes al·lèrgies, i com l'escola s'havia arribat a plantejar eliminar el porc dels menús. És pràctic, em va dir, tot i que tenint en compte que molts alumnes de pares musulmans s'ho mengen tot sense dir res, de moment anem tirant sense fer-ne un problema.

Els passadissos eren plens de cartells acolorits: s'hi parlava de pau, de Catalunya, de les institucions, de les estacions de l'any. Algunes classes començaven a treballar el pessebre. L'Ahmed i la Daisy havien guanyat els jocs florals.

Vam tornar a les meses de votació. La gent exercia el dret de vot i marxava. Vaig pensar en com ens expliquem les coses, en com les mitges veritats poden acabar convertint-se en una gran mentida de la qual tots podem acabar esdevenint víctimes. En com no hi ha solucions senzilles a problemes complexos.

Immigració, aules, èxit social, integració, xenofòbia, exclusió, ascensor social, material sensible amb el qual, si ens equivoquem, si passem del campi qui pugui al tothom fora, estarem servint els interessos dels qui ens volen trencats i acabats.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT