13/10/2016

Immigració: demagògia interessada

3 min
Immigrants fent cua per rebre menjar a la frontera de Grècia amb Macedònia.

Al voltant del caos desfermat l’any passat amb el milió llarg de persones que van entrar a la Unió Europea de manera irregular s’han articulat dos posicionaments antagònics. Absolutament allunyats de la realitat política que, al capdavall, s’ha d’implementar per a benefici de tots.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

D’una banda tenim tots aquells ciutadans que rebutgen la immigració per sistema, sense ser conscients dels avantatges que significa. A aquest conjunt se’l qualifica -massa lleugerament i automàticament- de “xenòfobs”, quan, de fet, engloba veritables xenòfobs però també molta gent normal que se sent amenaçada per una globalització que es tradueix, ens agradi o no, en moviments migratoris. D’altra banda, oposat a aquest estat d’opinió, trobem un corrent extensíssim que, aprofitant-se de la por que altres tenen a ser titllats, massa lleugerament, insisteixo, de xenòfobs, pretén fer-nos veure que qualsevol control sobre la immigració és malèvol. Aquest últim posicionament és el que demostren, sovint, molts mitjans de comunicació quan pretenen informar sobre el tema.

No convé afavorir la confusió creada per un mal funcionament que és conseqüència d’un error estratègic a l’hora de crear Schengen -haver abolit les fronteres interiors sense, al mateix temps, crear-ne una d’exterior comuna-. És un error barrejar el concepte de fronteres ben controlades amb el de polítiques d’immigració. S’ha creat una confusió, al meu entendre, absolutament intencionada.

Control de fronteres. Som molts els que estem a favor d’una Europa unida. Però no tots els europeus ho veiem de la mateixa manera. És lògic que nosaltres, governats de manera tan tavernària, desitgem més Europa. Altres, més ben administrats, no perceben aquesta necessitat de manera tan viva. Per tant, hem d’acceptar que la velocitat en la integració d’Europa ha de ser diversa. Aquells que desitgen menys Europa que nosaltres no són pas uns mesquins -per veure-ho clar, suggereixo utilitzar com a símil la nostra relació amb Espanya-. En qualsevol cas, la desitjada Europa sense barreres requereix implantar el control estricte de les fronteres exteriors. I aquesta tasca ha de ser feta de manera seriosa, rigorosa i amb mitjans. La desbandada de l’any passat és inacceptable. I no s’ha de repetir, pel bé d’Europa. No només perquè aquest tipus d’incompetència afebleix el sentiment proeuropeu de molts -sense aquell descontrol potser el Brexit no hauria triomfat-, sinó perquè els europeus hem de tenir el territori ordenat i controlat. ¿No estem ja els ciutadans europeus sotmesos a control (impostos, cens, etc.)?

Immigració. Un cop implantat el mecanisme de control de fronteres, cal establir les regles amb les quals ha d’operar. Perquè el control de fronteres és, per dir-ho fàcil, una màquina, un mecanisme sense regles pròpies definides. És com un ordinador sense software. I aquí és on entra la política. Són els polítics elegits per nosaltres -fet que sembla que molts crítics d’Europa obliden- els que han d’establir el software amb el qual el control de fronteres s’ha de governar. Des de deixar passar tothom (aquesta seria una instrucció extrema a donar-li) fins a no deixar passar ningú (instrucció que se situaria a l’altra punta). Per tant, el control de fronteres no és bo ni dolent. Simplement és una eina necessària. Les polítiques d’immigració a aplicar -que són resultat de la voluntat del poble expressada a través dels polític elegits- seran unes o altres depenent de qui governi.

Resum. És hora d’exigir als mitjans de comunicació i als creadors d’opinió que siguin una mica més rigorosos i menys demagogs i populistes. Fer d’altaveu d’aquells que clamen per coses políticament correctes, populars, però irracionals, és, també, un acte immoral. Dir que no es vol un control estricte de fronteres recorda aquells que proclamen l’abolició dels cossos policials -un eufemisme per dir que volen veure el sistema enfonsat-. La primera tasca per ajudar immigrats i refugiats consisteix a identificar-los.

El caos de l’any passat ha donat ales als delerosos d’un descontrol amb el qual han somiat sempre. Pretenen presentar-nos un món desmesuradament injust del qual només europeus occidentals i nord-americans som culpables. I que la pena que hem de pagar consisteix a no controlar tots aquells que arriben a les nostres fronteres. Els artífexs d’aquesta mena de fal·làcies antioccidentals van mutant d’estètica al llarg del temps, però romanen. I són tan enemics d’Europa com aquells que la voldrien tancada i barrada. Som davant de dos col·lectius que s’alimenten mútuament i que incrementen el risc real de destrucció de l’Europa unida.

stats