Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Imperen les normes del pati de col·legi

No cal ser Zygmunt Bauman per concloure que vivim instal·lats en la incertesa. El que em va impressionar ahir del sociòleg polonès és quan va precisar que la nostra no és una incertesa per com acabarà la partida, és la incertesa de qui veu com a mitja partida li canvien les normes. Això fa que ho considerem tot enormement fràgil, i com que ho trobem tan fràgil no ens ho prenem seriosament, i per tant acaba sent terriblement fràgil. Les paraules em van transportar de manera immediata al pati de col·legi. A aquells partits de futbol on ara es podia ser porter i jugador alhora i ara no, ara comptem els gols i ara resulta que guanya qui marca l'últim. Si no eres l'espavilat que anava modificant la normativa sense escrúpols, que les regles de joc anessin variant a mig partit era una estafa tristíssima. L'única alternativa era deixar de jugar. Deixo el pati i torno a les finances catalanes. Al desgast de negociar permanentment pel que era teu, a l'esgotament d'haver-ho de fer tants cops pels mateixos diners que acaba semblant que sempre pidoles, s'hi afegeix l'enganyifa de no pagar-te ni el que se't va concedir, que era menys del que creus que mereixies, bàsicament perquè era teu. Si a la incertesa de no agradar-nos les normes ni qui les imposa s'hi afegeix, com a única certesa, que els pactes es poden incomplir, l'única resposta lògica és: "Jo no jugo".

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT