Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

'Imperium': la túnica-ficció

Antena3 va descobrir la sopa d'all amb Hispania i ha intentat allargar l'èxit amb l' spin-off Imperium , un xoc de famílies a l'antiga Roma que enfronta Galba (Lluís Homar) i els Sulpicio (amb Pepe Sancho al capdavant). Si la temporada funciona (de moment sembla que no gaire) i creen escola a la televisió potser podrem parlar d'un nou gènere. De la mateixa manera que al cine hi va haver l' spa ghetti western , pot néixer el sandalius ibèricus de la ficció espanyola. Es tracta de posar molta túnica, ensenyar escots i torsos masculins untats d'oli i una il·luminació d'espelmes a les escenes de magrejos entre cortines vaporoses. Organitzen baralles pròpies de taverna en unes termes i fan imitacions diluïdes de Spartacus . Tot en un entorn de cartró pedra i porexpan pintat de gris i marró, que dissimulen amb uns cortinatges que deuen contribuir a reduir el pressupost: a tot arreu hi posen un tros de tela al fons i així no han de farcir-ho amb attrezzo de l'època. Pel que fa al guió, el truc tampoc no és gaire complicat: es tracta d'encadenar traïcions gairebé cada cinc minuts. Això, que podria demanar un teixit de trames altament complicat, no ho és pas a Imperium : tots els conflictes funcionen a base de xivatos. Qualsevol conflicte es resol amb un personatge que corre a delatar-ne un altre, i així sucessivament. De fet, l'argument passa a l'antiga Roma, però canviant els noms dels personatges seria perfectament factible en una altra banda i en qualsevol època. Si en lloc d'un tal Tulio i un tal Octavio fossin un Luciano i un Sansone podrien donar-se idèntics diàlegs en la màfia calabresa dels anys 70. Si els bategéssim com a Ezequiel Cárdenas i Gregorio Saucedo, podria passar el mateix ara en un grup de narcotraficants de Colòmbia. L'important és la disfressa i aquí tots els actors semblen acabats de sortir de la rua de Sitges o de Menkes, la botiga oficial dels Carnestoltes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT