Impost per als rics i pacte fiscal: dues coses necessàries
Al president català, Artur Mas, se li ha de reconèixer el mèrit de no fer cap concessió a l'hora de descriure la dramàtica situació financera de la Generalitat. Aquesta és una condició sine qua non per bastir un discurs que justifiqui les retallades: una política d'ajust pressupostari que, en el debat de política general, el president ha admès que afecta greument els serveis públics. D'aquí el seu agraïments a mestres, metges i mossos pels seus sacrificis.
Però a banda d'aquest reconeixement, el més destacable del debat ha estat el gir del Govern a l'hora de demanar per primer cop que aquells que tenen més, els rics, contribueixin a omplir la buidor de les arques públiques. És el mateix que està fent Obama als Estats Units, Sarkozy a França i fins i tot Berlusconi a Itàlia. Ara bé, la proposta d'un impost a les grans fortunes, per bé que tingui una intenció bàsicament pedagògica, no pot quedar en paper mullat amb l'excusa que no és una competència de la Generalitat. Alguna cosa caldrà fer, perquè les retallades, que són necessàries, estan tenint efectes perniciosos sobre els sectors més desafavorits de la població, tal com va recordar ahir el cap de l'oposició, Joaquim Nadal.
El PSC, però, no pot amagar la seva responsabilitat en el forat de dèficit que va deixar el tripartit, ni ignorar que la vicepresidenta Salgado atia la Generalitat a retallar encara més. El discurs polític ha de ser, abans que res, creïble. I ahir el Parlament va viure una sensació ja coneguda: que amb eleccions a la vista és impossible que els dos principals partits es posin d'acord en res. Resulta preocupant que els socialistes no facin front comú per defensar una demanda que té un suport tan ampli de la ciutadania com el pacte fiscal. Per contra, ERC no va dubtar a oferir-se a Mas per avançar cap al concert econòmic. El president ha de valorar si l'oferta és sincera i, si és així, acceptar-la. La situació és molt greu i no es poden decebre les expectatives.
