Publicitat
Publicitat

Impostors i farsants

L'emperador Tiberi tenia un astròleg al seu servei, Trasil d'Alexandria, que com tots els astròlegs era un penques i un aprofitat. Un dia l'emperador es va afartar que mai l'encertés i va decidir matar-lo. Però com que Tiberi era una ànima sarcàstica abans va fer cridar-lo: "Trasil -li va dir-, seu i fes el teu horòscop per al dia d'avui". Trasil va obeir, i a mesura que movia les taules astrals la cara li canviava de color: "Oh Cèsar -va gemegar-, m'amenaça un poder invencible! Sóc home mort". Commogut, Tiberi el va abraçar i li va dir que no moriria.

Fa dos mil anys que convivim amb l'astrologia. Molt més, de fet, perquè els seus inventors van ser els sumeris. Però ni dos mil anys de llums i civilització han aconseguit eradicar-la. És un plantejament tan absurd que la seva mateixa inconsistència el blinda de les crítiques. Si l'astrologia defensa la influència dels planetes sobre les persones es podria al·legar, per exemple, que una mare que alleta el seu fill exerceix sobre el nadó una força gravitatòria sis vegades superior a la del planeta Mart. O que Urà es va descobrir al segle XVIII, Neptú al XIX i Plutó al XX, amb la qual cosa tots els pronòstics anteriors havien de ser erronis per força. És més, l'astrologia dóna importància a uns cossos celestes i a altres no, sense criteri: ¿per què Plutó, que és una insignificant boleta de gel, hauria d'afectar el nostre destí i en canvi els immensos forats negres de l'univers, les galàxies o els quàsars, no?

S'afirma que l'astrologia i altres màncies triomfen gràcies a la compulsió humana per conèixer el nostre futur. Discrepo. El seu èxit es basa en altres aspectes. En primer lloc l'astrologia és un aliment directe del nostre ego. Només hem de veure preadolescents fent manetes. Quan una noieta li pregunta a un noi si és cranc, o peixos, el que menys importa són els signes astrals. S'estan fent la gran pregunta prèvia al procés de seducció: aquest m'interessa? I en segon lloc les màncies són una estratègia d'adaptació al fracàs. Quan tot falla sempre queden els planetes. Quan ningú ens estima, quan cap feina ens vol, sempre podem consultar l'horòscop amb l'esperança que demà sí, demà trobarem l'amor i la fortuna. Els rics no fan travesses ni consulten les estrelles.

Haurem d'admetre, però, que l'astrologia té una utilitat: serveix per detectar les contradiccions de la nostra societat. Hem decidit, per exemple, prohibir una activitat com els toros, quan els únics que poden prendre mal són quatre toreros despistats. I en canvi tolerem una monumental indústria del frau a gran escala, que inclou canals de TV, programes de ràdio amb recursos públics, horòscops en diaris que se suposen seriosos i milions de pobres desgraciats que cada dia són espoliats per lladres amb túnica. El futur no es pot predir perquè no existeix, és una pura il·lusió, i qui es guanya la vida afirmant el contrari és un delinqüent. Avui mateix teclejo "tarot" al Google i em surten uns 5 milions d'anuncis com aquests: " La Maestra Vidente: Sin nada más que tu fecha te lo cuento todo" . O " Vidente Sensitiva: Te sorprenderá todo lo que puedo decirte con solo escuchar tu nombre" . Que les víctimes de l'estafa siguin estúpids no implica que l'estafa sigui menys punible.

La indústria fraudulenta de les màncies és un dels fenòmens més presents en la nostra quotidianitat i alhora que menys interès desperta. A veure si ho entenem: no és una qüestió de llibertat de creences sinó de Codi Penal, de la mateixa manera que ningú defensaria els trilers al·legant que la víctima té dret a practicar jocs d'atzar. Masses d'incauts són escurats cada dia mentre la nostra classe dirigent ignora el problema. Vet aquí, doncs, l'autèntica lliçó que l'astrologia ens regala: un ciutadà lliure no hauria de fer cas mai ni a les multituds ni als governs.

Començava amb una anècdota de Trasil. Del que podem estar segurs és que era un gran psicòleg. Aquell dia va intuir el que passava i va salvar-se gràcies a una finta molt hàbil: escenificar que el Cèsar era més poderós que les estrelles. Paradoxalment, allò el va consagrar com l'astròleg més dotat del món antic. Però el que no va entendre el món antic és que el perdó de Tiberi destruïa la credibilitat de l'astrologia: en salvar la vida, Trasil anul·lava el seu propi pronòstic.

Si fos per mi manaria construir una tassa de vàter més gran que la plaça Sant Jaume. Arreplegaria tots els vidents, astròlegs i tarotistes del país, i els abocaria allà dins. I quan estiréssim de la cadena, oh veritat irrefutable, constataríem que cap d'ells havia predit el seu destí final.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT