25/02/2017

Impostors

4 min
Impostors

L’any passat es va publicar, i va ser acollit molt favorablement pels lectors, el llibre d’Ignacio Sánchez-Cuenca La desfachatez intelectual. L’autor, professor de ciència política en una universitat madrilenya, hi disseccionava de manera implacable la frivolitat i el dogmatisme amb què un seguit de personatges -prevalguts de la condició de novel·listes, o poetes, o filòsofs de renom- pontifiquen des dels espais d’opinió de la premsa sobre qüestions polítiques o econòmiques, i excomuniquen i condemnen, compensant la manca del més mínim rigor intel·lectual amb tota la prepotència i la supèrbia del món. No cal dir que més d’un terç del volum estava dedicat als exabruptes que aquells escriptors havien adreçat contra els nacionalismes català i basc.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Tot i que del llibre de Sánchez-Cuenca ja n’existeix una segona versió ampliada, el cert és que en podrien aparèixer successives actualitzacions cada tres mesos, perquè el procés català ha excitat fins al paroxisme la facúndia desqualificadora d’aquells personatges.

Entre ells, com en el futbol, n’hi ha que juguen en diferents categories. Per exemple, l’assagista Miquel Porta Perales, mal que li pesi, juga a Regional Preferent, potser perquè encara no li han perdonat que, trenta anys enrere, fos un nacionalista quasi radical, defensor entusiasta del dret a l’autodeterminació. En tot cas, avui afirma que “ el nacionalismo catalán tergiversa y manipula la realidad ” i -talment com una verge vestal- denuncia les “ terminales mediáticas de la Generalitat ”… Ho fa -atenció!- des del butlletí de la FAES, que, com tothom sap, no és una terminal de res ni de ningú, sinó una plataforma acadèmica independent dirigida per aquells models d’intel·lectual pur, sense filiació ideològica, que es diuen José María Aznar o Cayetana Álvarez de Toledo.

Félix de Azúa Comella, en canvi, juga a la Champions League: per a alguna cosa li han de servir l’origen social, el posat aristocràtic, la butaca a la Real Academia Española, la residència a Madrid, etcètera. Però, si les trinxeres des de les quals dispara són de luxe, la seva pólvora argumental és d’una qualitat ínfima, mullada com està per obsessions i fòbies malaltisses.

Des de fa una pila d’anys, les abundants referències que De Azúa dedica a Catalunya -i, en menor mesura, al País Basc- són totes del mateix to: “ los sediciosos vascos y catalanes son el arcaísmo absoluto y lo más demagógico de España ”; “ unos fanáticos que multan a sus súbditos por usar la lengua oficial difícilmente pueden moderarse ”; la Catalunya actual és com “ la Checoslovaquia de los tanques rusos o la época de ETA en el País Vasco ”; “ las obedientes masas de separatistas catalanes haciendo coreografías por la Meridiana ” -menysprea l’acadèmic de la llengua- estan formades per “paniaguados ” i gent “ a sueldo ”, són “ una minoría de fanáticos ” dirigida per “ políticos canallescos y golpistas ”.

Si alguna cosa caracteritza la personalitat de Félix de Azúa és aquell classisme que va exhibir ara farà un any, quan es va escandalitzar que Barcelona tingués com a alcaldessa Ada Colau: “ Una cosa de risa. Una mujer que debería estar sirviendo en un puesto de pescado ”. Doncs bé, en una columna de fa tres setmanes, i empès per l’afany de sostenir que “ la independencia de Cataluña la estamos pagando los españoles, sobre todo los pobres y los de medio pelo ”, s’incloïa ell mateix -amb la seva partícula nobiliària i tot!- en aquest col·lectiu, el de “ los pobres y los de medio pelo ”. Era una fita més en el crescendo de la impostura i del deliri argumental.

L’ofuscació provocada pel nacionalisme català no tan sols distorsiona per complet la visió que De Azúa té de la realitat política, social, econòmica i cultural del nostre país; també en deforma la percepció de l’escenari polític espanyol. Per exemple, la seva hostilitat fanàtica contra Podem s’explica en part per desdeny classista contra aquells professorets de la Complutense que no se saben vestir ni per anar a la Zarzuela; però sobretot obeeix al fet que els de Pablo Iglesias són l’únic partit estatal que sembla acceptar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya.

Pel que fa al PSOE, vegin les paraules que li dedicava el nostre acadèmic fa una dotzena de dies, malgrat la gestora de Javier Fernández: “ ¿Por qué quieren suicidarse los socialistas? ¿Cómo se puede votar a un partido que ha tachado la E de sus siglas? Supongo que habrá algún abertzale que les vote en el País Vasco. Algún independentista catalán votará a Iceta. Pero los demás nos guardaremos muy mucho de votar a esos irresponsables… ” Queda per veure si, en el cas d’una victòria de Susana Díaz, l’implacable columnista rectificaria, o diria que la presidenta andalusa també ha d’anar a vendre peix, o a fregar escales…

A mitjan 2016, De Azúa va anunciar que, passat l’estiu, plegava d’opinador: “ Tengo cosas que hacer. Me voy a dedicar a regar mi jardín. Se acabó ”. Ha estat una altra impostura. Si no pogués seguir expulsant la bilis que destil·la, es moriria.

stats