Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Incompetència, mala fe o les dues coses

Una auditoria interna diu que el Fons Monetari Internacional va minimitzar els riscos de la crisi quan hi manava Rodrigo Rato (actual president de Caja Madrid), i considera "molt deficient" aquella etapa. La notícia és que ho admetin. De la deficiència galopant en tenim les proves, la crisi que avui ens obliga a conjugar el verb endeutar tot el dia. Hi ha gent feliç que li donin la raó encara que sigui tard i malament, a mi m'afegeix irritació. Sovint s'ignoren o es menyspreen els que critiquen a temps decisions equivocades. Tant pot ser donar per bones armes de destrucció massiva inexistents com trigar a adonar-se d'una bombolla que intuïa qualsevol ensenyador de pisos. I al cap d'uns anys, quan no hi ha res a fer, es dóna la raó als que van ser ridiculitzats o silenciats. L'autocrítica de l'FMI deu ser millor que res, però té un punt inquietant. Sobretot perquè admeten que van actuar malament per una governabilitat interna dèbil i per un excés de confiança en els bancs. O sigui, al·leguen errors humans, incompetència pura i dura. Tendim a sospitar dels organismes que dicten l'economia mundial i presumptament ens protegeixen, perquè els pressuposem intencionalitat. Em confesso més preparat per admetre que no van prevenir la crisi per interessos obscurs que no per inutilitat. I em faria pànic concloure que els nostres protectors reuneixen alhora incompetència i mala fe.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT