Publicitat
Publicitat

Independència a bocinets

Llegesc a l'ARA de dilluns un instructiu reportatge de Roger Tugas que explica que, el 22 de maig, hi haurà candidatures independentistes per a na Bet i sa mare. No cal dir que em sembla magnífic: ja se sap que, com més són, més riuen, i si una cosa no se li pot discutir a l'independentisme català és que l'alegria hi va d'allò més repartida. "En alguns municipis, especialment metropolitans, coincideixen fins a tres llistes sobiranistes", informa el reportatge de Tugas. Definitivament, si Catalunya no és lliure i sobirana la setmana que ve, no serà per falta d'opcions.

I qui diu opcions diu sigles. Com a l'anunci d'Estrella, què tenim? Doncs tenim, per exemple, ERC, clàssics en aquesta plaça, que després d'haver travessat dos tripartits i d'haver rebut una plantofada sense pal·liatius a les eleccions al Parlament, opta per la prudència i redueix significativament (de 668 a 560) el nombre de llistes que presenta a Catalunya (però a la vegada continua presentant-ne 39 al País Valencià i 21 a les Balears: algú podria explicar quin sentit tenen aquestes llistes, més enllà de fragmentar el vot nacionalista d'una manera absurda?). Tenim també la gent de Solidaritat Catalana (SI), que, animada per les proeses parlamentàries dels seus representants i per l'absència de Joan Laporta, sense el qual òbviament aniran millor que mai, ha aconseguit tancar un centenar llarg de llistes que només poden ser de pedra picada. Tenim els simpatitzants de Democràcia Catalana, el partit del mencionat Laporta, que segueixen així com poden les passes del seu impetuós líder, amb un punt de desconcert al rostre. Tenim, és clar, els nois i noies de Reagrupament, o RCat, que, després d'una primera experiència no excessivament amable amb les urnes, es decanten ara per un lloable esperit ecumènic que els du a establir coalicions amb tothom que es posi a tret. I tenim encara els ciutadans i ciutadanes que s'agrupen entorn de les CUP i que fan seva aquella divisa de Julio Anguita: programa, programa, programa. Això els dificulta una mica la possibilitat de formar coalicions (i, ben mirat, gairebé qualsevol possibilitat de qualsevol cosa), però ells tenen esperit olímpic: l'important és participar. I uns Països Catalans lliures i socialistes, naturalment.

En una paraula, que aquí, qui no es declara independent és perquè no vol. Ara que hi caic, potser ja es tracta d'això: com que declarar la independència de tot Catalunya es veu un pèl complicat, la podem anar declarant municipi per municipi. Una independència a bocins, com aquell que volia matar el porc a mossegades. I una vegada hi hagi una bona colla de municipis de Catalunya (i del País Valencià i de les Balears, per què no) que hagin proclamat la seva sobirania, es pot formar amb tots ells una Confederació Catalunyesa a l'estil de Suïssa, amb un Parlament en què hi siguin representades totes les forces independentistes irredemptes. No, si al final resulta que està tot previst i perfectament lligat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT