"Múltiples i mullidos colchones"

Amb amics com els que gasta, a Mariano Rajoy no li calen enemics. És el cas del senyor Mario Draghi, que és el president del Banc Central Europeu i que fa uns dies es va despatxar amb l'afirmació que, en l'afer de Bankia (diem afer per no dir estafa), el govern espanyol ha actuat de la pitjor manera possible. És molt probable que l'opinió del senyor Draghi sigui encertada, però també seria oportú preguntar-li al president del BCE com jutja la seva pròpia actuació entre els anys 2002 i 2005, quan treballava per a Goldman Sachs i s'ocupava d'assessorar el govern grec en la gestió dels seus comptes. Un assessorament que va ajudar substancialment Grècia a arribar a l'entretinguda situació en què es troba ara, i en què es troba també, com a conseqüència directa, tota la zona euro. Draghi acusant Rajoy de gestionar malament els grans embolats financers recorda allò que diuen al meu poble, sobre el porc que li va dir orellut a l'ase.

Ara bé, per memòria selectiva (diem memòria selectiva per no dir pebrots), la del mateix excappare de Bankia, Rodrigo Rato, que va tenir a bé de repartir, entre els consellers de Caja Madrid, un document redactat per ell mateix (tot i que més aviat sembla escrit per La Bombi: llegiu-lo íntegre a l'ARA.cat) i en què el senyor Rato deplora que el sanejament (l'estafa) de Bankia es pagui amb diners públics, principalment pel "greu perjudici que això causarà als accionistes". Tanta bondat i tant d'altruisme per part seva ens aclaparen, don Rodrigo. Sort que, per eixugar-nos la llagrimeta, a les conclusions del mateix document no es descuida de recordar que el pla de recapitalització (l'estafa) de Bankia deixa l'entitat en "una magnífica situació financera", gràcies a "la injecció brutal de fons" que rep damunt les costelles de tots nosaltres. Brutal era, en efecte, l'adjectiu precís. Com també és d'una exactitud marmòria una expressió que el mateix don Rodrigo estampa a la consideració final del seu escrit, i que ens resistim a traduir: "Bankia va a tener múltiples y mullidos colchones para posibles pérdidas futuras". Múltiples y mullidos colchones, caram. Només que no ens obliguessin a participar (de quatre grapes) a la mena de festes que pensen practicar damunt d'aquests matalassos, ja els estaríem ben agraïts.

Tornant a Rajoy, cal suposar que el document del seu amic don Rodrigo no li devia fer gaire gràcia (traduït lliurement, es pot resumir com "Hostia, Mariano, vaya marrón que te he dejao, ¿no?". Potser per això, el president espanyol va decidir imitar el català i embolicar-se en metàfores marineres per explicar allò que Espanya és com un vaixell enmig d'una tempesta, però que no ha naufragat ni ha perdut el rumb. El que passa és que, quan no fa tants anys de l'episodi del Prestige, que Rajoy es dediqui a parlar de vaixells no deixa de semblar una broma rareta. Deu ser per això que dèiem de la memòria selectiva. O que s'estima més parlar de filets de plastilina que fer-ho de la pèrdua de la sobirania financera espanyola.