Informacions d’ós formiguer
No els vingui de nou: tota aquesta brama que escolten de divendres ençà des de Madrid prové originàriament des de Barcelona, i també, des de Palma i València. Existeix un gremi de líders d’opinió (ja siguins periodistes, columnistes, polítics o assessors) que s’han especialitzat a vendre al govern de l’Estat i als seus mitjans afins allò que volen escoltar i, sobretot, allò que volen pagar. És per aquest motiu que, mentre des de la premsa internacional s’informa amb força objectivitat sobre la Via Lliure i sobre el procés sobiranista de Catalunya, en canvi des de Madrid, que els queda molt més a prop, parlen de desinflaments o d’espectacles vergonyosos, com si haguéssim assistit involuntàriament a la filmació d’una pel·lícula pornogràfica a la platja. Com dèiem, això no surt del no res. Hi ha informadors catalans (no cal que en fem cap llistat, perquè seria massa llarg i perquè no es posin gelosos entre ells) que es dediquen a vendre als poders de l’Estat la dosi necessària de verí que necessiten per no intoxicar-se en fregar-se els ulls i provar de veure la realitat. I vostès es preguntaran: com són aquests informadors? Provarem d’explicar-ho amb la cèlebre faula de l’ós formiguer.
Això era l’amo d’un corral que anava capficat perquè el corral se li havia omplert de formigues, i, per molt que ho intentava, no aconseguia lliurar-se’n. De manera que al final, sense saber què més podia fer, va recórrer a l’ós formiguer, que és una bestiola estranya que menja formigues. I li va preguntar: “Ós formiguer, no sé com ho he de fer per entendre les formigues. Tu que hi estàs familiaritzat, m’hi pots ajudar? Tu em fas arribar informacions rellevants i jo t’ho retribuiré amb pots de mel”.
Es varen posar d’acord, i l’ós formiguer, entusiasmat perquè l’amo de la granja confiés en ell en lloc d’engegar-lo de mala manera, es va posar a fer la seva feina. Estava avesat a menjar-se les formigues, però no a investigar-les. De manera que el seu primer informe per a l’amo de la granja va fer així.
“Amo, les formigues són petites i menyspreables, i encara que sembli que són moltes, la veritat és que no tenen prou força perquè hàgiu de patir per la vostra granja. Al contrari, fora de la granja moririen d’inanició i de la seva pròpia inconsciència. A més, vistes de prop són francament fastigoses, i de vegades fins i tot mosseguen. Tenen tendència a formar fileres molt llargues i uniformades, la qual cosa denota la seva tendència feixista i totalitària. Això sí, com a aliment resulten molt nutritives i fins i tot suculentes”.
L’informe va ser enviat fa molts d’anys, però a l’amo de la granja li va semblar una explicació tan satisfactòria que encara el branda cada dia com a dogma de fe. L’ós formiguer, per la seva banda, satisfet, va enviant cada dia el mateix informe mentre s’amanyaga la trompa.
