27/01/2012

Informar a la catalana

3 min

Hola, Muntsa! Esclar que no em fa res ajudar-te en el treball de fi de carrera que estàs preparant. Només faltaria! M'agrada molt el títol: L'informatiu televisiu català: deu manaments . Miraré de donar-te algunes idees que he anat agafant on treballo. Ja saps, la casa és molt gran i aquí tenim alguns principis bàsics que s'apliquen al peu de la lletra i sembla que funcionen.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Primer. De manera general, i per donar èmfasi al que estan dient, els periodistes dels informatius han de gesticular i fer ganyotes com si estiguessin posseïts. Si el que informa està fora de l'estudi, convé que cridi com un dement.

Segon. La informació sense qualificatius que estimulin el populisme no val res. Ja t'ho dic ara. El senyor Strauss-Kahn no arriba pas a casa seva procedent de Nova York, no senyora; arriba al seu "luxós" apartament de París. No ha estat pas el candidat Mitt Romney qui ha perdut les primàries de Carolina del Sud; ha estat el "multimilionari" Romney. Hi ha un qualificatiu molt versàtil que excita bastant el poble i que és molt útil: xenòfob . "Xenòfob per aquí, xenòfob per allà..." Et crees una cuirassa i ningú s'atrevirà a desmentir-te.

Tercer. Quan vulguis vestir de seriositat una informació, repenja't sempre en el mot prestigiós o prestigiosa . ¿Que una opinió l'emet algú que no coneix ni sa mare, ni tu mateixa, però t'interessa colar-la com a seriosa? Molt fàcil: "La prestigiosa revista Tal ..." "El prestigiós analista Qual..." I així les vas engaltant, tal com baixen!

Quart. Tot bon informatiu català ha de tenir uns minuts d'antiamericanisme. A tal efecte, ajuda molt mostrar misèries dels Estats Units amanint-ho tot amb comentaris que utilitzen els crítics de cine, que són els mestres de l'antiamericanisme, com ara "el fracàs del Somni Americà" o " road movie ". Addicionalment, tot informatiu català digne ha de reservar uns instants a l'antisemitisme. ¿Que a Catalunya hi ha dotzenes d'homes musulmans que no deixen sortir de casa les seves esposes? Tant se val. Els dolents segregacionistes són tots a Israel.

Cinquè. Tampoc has d'oblidar mai guardar uns minutets per al que podríem qualificar com "el racó de Pepito Grillo" (l'altre dia em va dir la Lola que en català és diu Pep Consciències; que ridículs!) Bé, es tracta de moralitzar el país. Minireportatges per mostrar gent que té problemes. Però sempre deixant entreveure, perquè aquest és l'objectiu final, que els seus problemes són fruit del "sistema", o culpa dels "mercats". Ja sé que és molt subtil, i que cal ser un mestre en això. Però ja aniràs agafant-hi pràctica.

Sisè. És igual el que succeeix a Perpinyà, posem per cas. Però sí que convé informar de la collonada més inversemblant que tingui lloc a qualsevol racó d'Espanya. ¿Que un romanès li ha robat la gàbia, amb la cadernera a dins, a una família d'Andalusia? Doncs se n'informa. Això sí, amb utilíssimes declaracions d'alguna veïna: " ¡Paresiabuenshico! "

Setè. La informació ha de ser espontània i no te l'has de treballar ni pensar gaire. ¿Que el govern espanyol ha col·locat sense problemes avui el deute públic? Doncs no et preguntis per què. Ho aboques i ja està. És igual si, abans, la banca espanyola ha rebut diners del BCE precisament per comprar aquest deute. Tot això és molt complicat. Els missatges han de ser simples, encara que siguin incomplerts. Frescor, frescor!

Vuitè. L'informatiu ha de reservar un 25% del temps (mínim!) a parlar d'esports i, més precisament, del Barça. Cridant, dient que tots els altres són dolents, etc. De fet, l'espai esportiu ve a ser una continuació de tot l'informatiu, però més grotesc encara. L'objectivitat és cosa del passat.

Novè. L'informatiu hi és per repetir el que tothom diu, però adaptant-ho a l'estil propi. Els informatius han de tenir personalitat. Per què li ha de saber greu a un periodista vessar-hi les seves dèries? Ara, no practiquis mai el periodisme d'investigació. No et fiquis en merders on ningú et crida. ¿Que et té encuriosida què és el que amaga l'Eudald Carbonell sota el salacot? Deixa-ho estar, que ho descobreixi una altra.

Desè. L'audiència és fonamental perquè la pots utilitzar com vols i estirar com una goma. Quan t'interessa la pots vestir com el resultat de la seriositat (com els nostres informatius) i quan no t'interessa, tot el contrari (per exemple, acusant Sálvame Deluxe ). Ja aniràs descobrint que la teleporqueria sempre la fan els altres.

Espero que t'hagi estat d'utilitat això que et dic. Quan acabis la carrera em truques, que ja veurem si et puc col·locar per aquí. Records.

Juanjo.

stats