Innovar de debò en política i economia

Parlant-me de recerca, l'entrevistada al diari d'avui, la directora general de Biocat, distingeix entre innovació incremental i innovació radical. La primera era anar millorant patents de fàrmacs, en una investigació amb poc risc que aportava petites millores. Ara es busquen grups que facin investigació radical, que amb estructures petites, sense barreres ni condicionants, facin una aproximació ben diferent. Que, assumint el risc que allò pugui no portar enlloc, busquin resultats molt més revolucionaris. No em puc treure la idea del cap pensant en la política actual, la democràcia, l'economia. El que estan fent els bancs, i les solucions d'austeritat o les contrapropostes del dèficit, no deixen de ser propostes incrementals. També en el sentit literal que incrementen la crisi. Ho fa la mateixa gent i amb el mateix pensament amb què hem tocat fons. Passa una cosa semblant amb les propostes per millorar el sistema democràtic. Són, en la versió optimista, retocs que el perfeccionen. I, en la versió més pessimista, pedaços en un sistema a la deriva. Segur que en ciències de la política o de l'economia algú fa innovació radical. I per radical no entenc oposar-se a tot o cremar el que pots, que això no és nou. Pensar diferent, amb nous paràmetres, mirant endavant, buscant noves fórmules, receptes del tot diferents, noves patents econòmiques.