Integració

Aquests dies s’ha recordat una frase del que va ser primer ministre belga i fundador de la Comunitat Europea, Paul-Henri Spaak: “Si no volem la integració, necessitem la Gran Bretanya; i si no volem la Gran Bretanya, necessitem la integració”. Pronunciada quan el general De Gaulle s’oposava a l’entrada del Regne Unit, ara, amb la decisió britànica de marxar, adquireix tot el seu sentit: Europa ja només té una sortida, fer real la integració. El Brexit marca així el final d’una època, que hauria de ser el principi de la fi de les excepcions i de la construcció d’una unitat basada en més complicitat i participació de la ciutadania.

El Brexit és un fracàs de les institucions europees i de les elits occidentals en general: d’Obama a Merkel, dels principals centres de poder econòmic als nuclis d’influència mediàtica i intel·lectual, s’ha desplegat una ofensiva per convèncer els britànics que no se n’anessin i ha sortit malament. És molt còmode culpar-ne la frivolitat de Cameron. Les institucions europees tenen dèficit de política i de relació amb la ciutadania. I poques ganes de canviar, atrinxerades en l’arrogància dels experts. Hi ha molts països que estan incòmodes i és palès que quan les coses es compliquen les velles fractures entre Nord i Sud i entre Est i Oest reapareixen de pressa. Els moviments antieuropeistes —i en especial l’extrema dreta— sentiran enfortits amb el Brexit, mentre que Putin seguirà jugant les seves peces per afeblir una Europa incapaç de parar-li els peus. Queda l’esperança que de la necessitat es faci virtut i sorgeixi un projecte que pugui donar sentit i expectatives de futur, fent-ne partícips els ciutadans.

Tornem al teorema de Spaak. Amb la Gran Bretanya es podia sumar força i poder per ser algú al món, encara que la integració fos impossible. Sense el Regne Unit, Europa només pot ser forta si és capaç d’assolir una veritable integració política i econòmica. Per a això, cal deixar de jugar a qui és el més aprofitat entre els països grans. Europa ha de ser una idea poderosa i compartida, capaç de fer política democràtica: convertir els conflictes en oportunitats. Si no és així, el Brexit haurà estat el principi de la fi de la Unió.