Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Integrar discapacitats en plena crisi

Una amiga m'alerta que les empreses creades per donar sortides laborals a discapacitats ho estan passant malament, i que algunes hauran de tancar. Recordo el primer cop que vaig dinar en un restaurant on t'atenien cambrers amb disminució psíquica. Els que vigilaven que tot rutllés deien que els emocionava l'esforç que feien els nois i l'autoestima que agafaven comprovant que se n'estaven sortint. Te n'anaves tip, ben atès i optimista, pensant que el món era un pèl menys hostil, més acollidor. I valoraves el sobreesforç de les entitats per aconseguir que el servei fos correcte, àgil i amb preus de mercat. Era possible, tot i que comenci a semblar un miratge. Desconec la gravetat de les finances de totes les entitats, però me les imagino. Si els ajuts trontollen i la crisi obliga tothom a ajustar personal, a ser més eficients, a ajustar processos i preus, té una lògica demolidora que algunes d'aquestes empreses no quadrin números. És bo que es renovin i s'adaptin, però sobretot que no tanquin. Ja entenc que molts dels pecats de la crisi tenien a veure amb haver-nos cregut que érem massa rics, i que tothom s'ha d'aprimar, però em resisteixo a acceptar que integrar els discapacitats fos cosa de nou-rics. Comencem a donar per fet que la situació actual es carregarà certs avenços socials, però ens tocarà prioritzar i defensar-ne alguns a fons.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT