Publicitat
Publicitat

Internacionalitzar la cultura

L'Observatorio de la Cultura és un panel que reuneix un conjunt estable de professionals del sector a tot Espanya (artistes, gestors, administradors, intel·lectuals, crítics) als quals, de manera regular, es pregunta per diferents qüestions que afecten el món de la cultura. L'estabilitat del grup i la regularitat en les enquestes permeten disposar d'una fotografia dinàmica molt útil sobre l'evolució del sector que fàcilment podem assimilar a una valoració objectiva sobre l'estat de la cultura al nostre país.

Acaben de sortir els resultats de la darrera enquesta. Realitzada els mesos de novembre i desembre de l'any passat, preguntava sobre les oportunitats que els mercats exteriors ofereixen a la producció cultural espanyola i sobre les problemàtiques associades a la seva internacionalització. La temàtica, doncs, té molta rellevància, atès que es tracta d'un objectiu prioritari per a les actuals polítiques culturals i d'una estratègia inajornable per al conjunt de les empreses del sector.

Dels resultats de l'enquesta se'n dedueixen algunes qüestions interessants. Per exemple, el 58% de les organitzacions a què pertanyen els panelistes han realitzat alguna acció internacional, tot i que pel 65,8% els ingressos derivats d'aquestes intervencions és nul i per un 18% més no superen el 10% de la facturació. Això vol dir que, malgrat els esforços que realitzen institucions com l'ICEX o l'ICEC -afavorint la presència massiva d'empreses a les principals fires i mercats internacionals en àmbits com la música, les arts plàstiques, l'editorial o el sector audiovisual-, el nivell d'eficàcia de les gestions internacionals és baix.

Internacionalitzar-se, o sigui exportar, és la gran assignatura pendent de la nostra cultura i probablement l'única manera de compensar la lentitud amb la qual creix el mercat interior, sotmès, a més a més, a la forta competència de la producció forana, cada cop més present a casa nostra.

És interessant, per això, conèixer quina és la percepció que tenen de tot plegat les empreses espanyoles. El 74% creuen que la manca de recursos per invertir en els mercats exteriors és el principal problema de la nostra indústria cultural, especialment si tenim en compte que els retorns econòmics habitualment són a llarg termini. Un 71% dels enquestats pensen que no tenim una gran tradició exportadora, que no som prou emprenedors i que manquen contactes internacionals. Un 47% assenyalen igualment les escasses ajudes públiques i la poca complicitat diplomàtica com un problema rellevant. A una certa distància es fa notar la desorganització institucional i la competència autonòmica, que dificulta la consolidació de la marca Espanya, d'altra banda excessivament associada a clixés i tòpics tradicionals (29% i 22% respectivament). En general podem dir que a ulls dels opinadors espanyols, la repercussió internacional de la nostra cultura suspèn.

La gastronomia, l'arquitectura, el disseny i el món editorial són els sectors amb més projecció internacional. En general tenen poc a veure amb les polítiques culturals, la qual cosa posa de manifest fins a quin punt és important que el desplegament industrial d'un sector es realitzi amb una forta independència i autonomia respecte de les actuacions públiques directes. Els sectors més reeixits tenen una estructura econòmica més sòlida que d'altres tradicionalment més intervinguts, sovint amb l'excusa d'una suplència necessària que la retòrica sectorial i política no gosa posar en dubte. Es fa difícil saber si les dificultats del cinema espanyol (i òbviament el català), de la música o del teatre són intrínsecs o depenen en bona part d'una articulació institucional poc adequada als requeriments d'un present globalitzat i d'un mercat molt exigent.

Quan parlem d'internacionalitzar la cultura barregem profusament dues dinàmiques: la representació i l'exportació pura i dura. La primera és important i ens ajuda a crear prestigi, la segona és essencial i ens ajuda a sobreviure. Per a aquesta cal prendre bona nota de les dades que assenyala l'informe de l'Observatorio de la Cultura i modificar alguns dels pressupòsits que alimenten el funcionament de les nostres polítiques públiques.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT