05/01/2012

Intervenció total / Premi Nobel d'economia

3 min
El diagnòstic d'Homs va ser perfecte.

Intervenció total

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El president Mas, dimarts, justifica les retallades (allò que en diu "ajustos imprescindibles") per evitar que l'Estat intervingui Catalunya. Al Financial Times , el ministre De Guindos anuncia, dimecres, que la majoria absoluta del PP els permetrà aprovar una llei segons la qual la Moncloa podrà controlar, supervisar i intervenir els pressupostos de les comunitats autònomes. Una Loapa financera amb totes les lletres. La crisi ha estat l'excusa perfecta per recentralitzar, de pressa i corrents. Una altra vegada, una cançó de la Trinca que torna a ser premonitòria: "Tant de dia com de nit, la culpa la té Madrid". I aleshores, l'esma periodística i la política de declaracions ens va dur a la processó de reaccions a la notícia del ministre. El conseller Felip Puig va parlar sense embuts a la ràdio privada quan va admetre, en la relació d'Espanya sobre Catalunya, que "la intervenció ja és total". Si ja estem intervinguts fins al moll de l'os, aleshores quin sentit té tanta retallada que demana sacrificis als ciutadans, desmoralitza el país i desgasta el govern de CiU? El portaveu del Govern, Francesc Homs, amb tendència a fer grans titulars, ahir ho va clavar a l'emissora pública assegurant que la proposta del PP suposa "carregar-se l'autonomia i l'autogovern". El diagnòstic va ser perfecte. Si Espanya ens ha de dir en què podem gastar i en què no els nostres diners, bona nit i tapa't. Després, van arribar els matisos del portaveu. Homs confia que aquesta mesura no prosperarà i que, en tot cas, el Govern pot estudiar dur-la al Tribunal Constitucional. Això sí que seria, per més raó que tinguéssim, entrar en una via morta. Gairebé tant com intentar negociar el pacte fiscal amb aquesta gent que, al primer deuvosguard, ja ens ha ensenyat el pa que s'hi dóna.

Premi Nobel d'economia

M'encanta la capacitat i la rapidesa de l'Ara.cat per ensenyar les contradiccions dels protagonistes de l'actualitat. La web ens demostra, setmanalment, que no hi ha polític que passi la prova del cotó fluix. El premi d'aquesta setmana és per a la poca vergonya del nou ministre Cristóbal Montoro. Al vídeo veureu aquest savi dient, el 4 de novembre, que "apujar els grans impostos portarà menys creixement i més atur". Així ho va mantenir el Partit Popular a l'oposició, en campanya i en el programa electoral. El que assegurava el PP lligava de ple amb les tesis de Robert Aumann, premi Nobel d'economia, que sosté que si necessites més ingressos per a l'Estat, no has d'apujar els impostos, els has d'abaixar. Aumann considera que "l'obvi et porta a l'error" i explica, planerament, com engegar el cercle virtuós. Si abaixes els impostos animes la gent a treballar i a gastar. Com més activitat, més ingressos per impostos. En canvi, afegeix ell, si els apuges, desincentives l'activitat econòmica i incrementes el frau.

Arribats al poder, el canvi de discurs de l'equip econòmic de Rajoy ha estat absolut. Més enllà de la promesa incomplerta al primer minut i de l'enganyifa planificada (ara s'ha vist que sí, que tenien l'agenda econòmica oculta que sempre van negar), la clatellada de l'IRPF, de l'IBI i sobre el repartiment de dividends farà que als únics que podien tenir algun calé els passin les ganes d'invertir i generar el negoci necessari per reactivar l'economia. El PP no té solucions i, en nom de la Merkel, acaba d'engegar el cicle de la misèria. Això sí, un cop ha disgustat els seus, alguns dels quals els van votar per la promesa de no apujar impostos, ara es veuran amb les mans lliures per fer una reforma laboral que debilitarà, encara més, els drets dels més dèbils.

stats