Publicitat
Publicitat

CRÍTICATV

Involució Sardà

Diumenge Xavier Sardà estrenava Usted perdone a Antena 3, un programa que no sé ben bé per què porta aquest títol. L'espai consisteix a treure a passejar un amic o famós (en aquest cas, Joan Manuel Serrat) i preguntar-li per la seva vida. Una versió d' El convidat de TV3 sense haver-se de quedar a dormir a casa del protagonista. No és la primera vegada que Sardà s'inspira en un altre format televisiu d'autor. Va passar el mateix quan va portar Dutifrí a Telecinco, calcat a l' Afers exteriors de Miquel Calçada.

Sardà potser és a temps de sorprendre'ns en els pròxims episodis de l' Usted perdone , però el primer va ser decebedor. L'inici del reportatge biogràfic de Serrat era d'un carrincló televisiu que espantava. Aquella cosa de la nostàlgia, de la tornada a l'escola a parlar de capellans i fer brometa amb el confessionari ja està molt vista i no ens va descobrir res de nou d'en Serrat que no sabéssim. Per més que el presentador s'hagués triat el vestit més elegant i la corbata més moderna, el programa tietejava . Amb Usted perdone Sardà viu de renda de l'aura trencadora i irreverent que s'ha guanyat, però en aquest cas és inexistent. L'espai de diumenge era passat de moda i amb flaire de batalleta. Sardà, que ha innovat en molts aspectes, ha generat grans moments televisius i té un tarannà predisposat per a l'espectacle, aquí ha passat a fer una tele antiga i tòpica. Potser és la que ara a ell li ve de gust fer, però no sé si és la que tenim ganes de veure. L'escena del restaurant amb la brometa de posar al telèfon els amics que apareixeran després darrere d'una cortina és més de festa d'aniversari de seixanta anys que no de xou televisiu. Tant la compra per la Boqueria com el còctel final al Boadas tenien més de posada en escena que de valor periodístic. Una cosa és la tele tranquil·la i l'altra la tele de naftalina. Ben pensat, potser sí que ja entenc per què demana perdó en el títol...

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT