Publicitat
Publicitat

ELDIAQUEM'ESPERA

Ivan Benet

Aquest actor es pregunta cada vespre al Teatre Romea Qui té por de Virginia Woolf? Avui no serà una exepció

tinc un dia molt complicat,ahir vaig tenir funció doble i dormiré fins que em deixin. A les deu, quarts d'onze, si hi ha sort, em dutxaré perquè, si no, no tiro. I a esmorzar. El que menjo varia molt, no sóc fidel a res en concret. Llavors cotxe i cap a Mataró. Vaig a dinar a casa la mare. De fet, avui es produeix una mena de miracle i és que hi serem tots quatre germans. Un viu a Xangai, així que és molt difícil fer quadrar agendes i que vingui tothom. Malgrat tot, no podré fer gaire sobretaula perquè a les cinc he de ser al teatre per anar-me preparant per a la funció. Faré unes quantes flexions per tenir la sensació que em cuido, però no faré més exercici. Fa temps que vaig descobrir que l'energia val més conservar-la per a l'obra. A més, ens ho passem molt bé als camerinos. Fem molta broma amb el Pere Arquillué i m'encanta emprenyar l'Aixalà. Farem la funció, i llavors si tot va bé ens aplaudiran. En el moment dels aplaudiments sempre em sento incòmode. És un ritual forçat, no és una expressió real, t'aplaudeixen sempre i no saps gaire bé què fer durant aquella estona. És una mica absurd i penses: "Què hi foto jo aquí?" Llavors aniré a casa a peu. Per sort visc molt a prop del teatre. Quan hi arribi prepararé la maleta perquè l'endemà me'n vaig a Mallorca. Hi tenim un bolo de Llum de guàrdia que hem encabit al dia de festa. Jo no tinc rutina, duc horaris capgirats i m'haig d'intentar adaptar als dels altres. Em passo el dia amunt i avall, i m'agrada que sigui així. Amb la feina feta, trauré un tàper amb el que haurà sobrat del dinar i a sopar i a dormir.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT