Ivan Benet

tinc un dia molt complicat,ahir vaig tenir funció doble i dormiré fins que em deixin. A les deu, quarts d'onze, si hi ha sort, em dutxaré perquè, si no, no tiro. I a esmorzar. El que menjo varia molt, no sóc fidel a res en concret. Llavors cotxe i cap a Mataró. Vaig a dinar a casa la mare. De fet, avui es produeix una mena de miracle i és que hi serem tots quatre germans. Un viu a Xangai, així que és molt difícil fer quadrar agendes i que vingui tothom. Malgrat tot, no podré fer gaire sobretaula perquè a les cinc he de ser al teatre per anar-me preparant per a la funció. Faré unes quantes flexions per tenir la sensació que em cuido, però no faré més exercici. Fa temps que vaig descobrir que l'energia val més conservar-la per a l'obra. A més, ens ho passem molt bé als camerinos. Fem molta broma amb el Pere Arquillué i m'encanta emprenyar l'Aixalà. Farem la funció, i llavors si tot va bé ens aplaudiran. En el moment dels aplaudiments sempre em sento incòmode. És un ritual forçat, no és una expressió real, t'aplaudeixen sempre i no saps gaire bé què fer durant aquella estona. És una mica absurd i penses: "Què hi foto jo aquí?" Llavors aniré a casa a peu. Per sort visc molt a prop del teatre. Quan hi arribi prepararé la maleta perquè l'endemà me'n vaig a Mallorca. Hi tenim un bolo de Llum de guàrdia que hem encabit al dia de festa. Jo no tinc rutina, duc horaris capgirats i m'haig d'intentar adaptar als dels altres. Em passo el dia amunt i avall, i m'agrada que sigui així. Amb la feina feta, trauré un tàper amb el que haurà sobrat del dinar i a sopar i a dormir.