Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

JAUME BARBERÀ

El presentador del programa Singulars es lleva molt d'hora per fer esport, però després no para mai de treballar

EM LLEVARÉ a les 5.30. Ho faig cada dia, perquè pujo al Tibidabo, alguns trams corrent, d'altres caminant de pressa. Costa acostumar-s'hi, però el que en treus és molt positiu: veus sortir el sol, et sents bé, segregues hormones que et fan més tolerant, més creatiu... Això m'ocupa un parell d'hores, i quan acabo, ja vaig directe a TV3. Entre esmorzar i tot plegat, hi arribaré sobre les 9.00. El matí el dedicaré a la feina habitual de contestar mails, atendre el Facebook del Singulars i seguir l'actualitat informativa per buscar possibles convidats per al programa. Som com un pescador: portem personatges sovint poc coneguts i, per tant, cal buscar molt i estar molt atent. Avui ja començarem a preparar el guió del programa de dimarts. A l'hora de dinar fem un petit descans, però mengem tot l'equip junt, i per tant seguim parlant de temes de feina. La veritat és que jo no paro mai de treballar, però això no és una càrrega feixuga, sinó una gran satisfacció, perquè cada dia aprenc coses noves. A la tarda dedicaré una estona a revisar un llibre que estem preparant amb resums d'entrevistes del programa i que sortirà per Sant Jordi. Cap a les 17.00, quan plegui, seguiré treballant, buscant informació, fent trucades, però combinant-ho amb la família: parlar amb la meva dona, ajudar els fills amb els deures... Si puc abans de sopar miraré algun capítol de The walking dead , que en sóc molt fan. I si res m'ho impedeix, abans de les 23.00 em posaré al llit. Molt poques vegades ho aconsegueixo, però això sí, m'adormo en dos minuts. Sóc com un nadó.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT