25/03/2012

Jaume Matas: El cortesà modèlic

1 min

Bon jugador de pàdel, com pertoca a un baró del PP, té reflexos, capacitat de sacrifici i disciplina, i combina aquestes virtuts amb cara d'alumne aplicat que s'hi fixa i aquella afable simpatia que quan ve d'algú important sedueix i afalaga qui la rep.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Aplicat fins al punt d'estudiar per policia per ser bon lladre: ser inspector d'Hisenda i ministre de Medi Ambient l'han fet un mestre del frau i la depredació del paisatge.

No ha tingut cap més ideologia que caure bé, i ser útil, a aquells de qui depèn que les portes del poder es vagin obrint. No l'ha guiat cap altre objectiu que ser el modèlic i fidel cortesà que mai no qüestionaria la legitimitat dels privilegis. I estant tan lluny de posar-los en dubte, de mica en mica, se'ls ha fet seus.

Emborratxat de la impunitat secular dels vells palaus de l'Illa de la Calma, va creure que el seu hágase era una vareta màgica que el mantenia per sobre del bé i el mal.

Per camins rocambolescos que ara la justícia ressegueix, i pagant sempre amb dobbers públics, acabava conjugant en indicatiu el peculiar subjuntiu dels seus desitjos: "Que es fàciga", i es feia.

El més greu de Matas és que arriba al banc dels acusats sense cinisme, amb la perplexitat d'un nen desorientat. Ens pot consolar pensar que no hi toca, però la veritat és més inquietant: mai ha topat amb un mirall prou net perquè veiés que és un vulgar xoriço.

stats