Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

JOAN COMELLA

És neuròleg i director del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). Malgrat que està molt enfeinat, no es perdrà el Barça

M'AIXECARÉ CAP a les 6.30, com cada dia. I això que la nit anterior hauré estat sopant amb la secretària d'estat d'Investigació, Desenvolupament i Innovació, Carmen Vela, i gent destacada de la recerca catalana. Un cop dutxat sortiré a passejar el meu gos, el Trak. Quan torni despertaré les meves dues nenes, la Sara i l'Anna, i esmorzarem junts. Les portaré al col·legi i, com cada dia, agafaré la moto per anar per la carretera de l'Arrabassada fins a la feina, al Vall d'Hebron, tota una experiència. Arribaré a les 9. Despatxaré temes urgents i prepararé la presentació de la conferència sobre Dona i Ciència que la Carmen Vela fa avui al nostre centre. Cap a les 10 la rebré i comentarem el protocol de la jornada amb el gerent de l'hospital i autoritats de les conselleries.

Després de la conferència ens reunirem tots per parlar de la situació de la recerca i farem un recorregut pels laboratoris del VHIR amb la secretària d'estat. Quan marxin, ho aprofitaré per menjar un entrepà ràpid amb els meus companys de laboratori. A més de director del VHIR sóc, tot i que no hi puc dedicar gaire temps, un investigador amb un grup propi. A la tarda tinc un parell de reunions programades amb el meu equip d'estructura. La meva jornada acaba al voltant de les 7 de la tarda, tot i que és molt relatiu perquè sempre tinc actes. Avui, però, no tinc res i podré veure el Milan-Barça. El Barça és la meva altra gran passió, juntament amb la família i la recerca. El veuré en família, potser amb la samarreta d'Alves, el meu preferit.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT