JOAN TÀPIA

DILLUNS ÉS SEMPRE un dia més complicat del normal. L'anàlisi de la premsa de dissabte i diumenge no es fa tan a fons com la resta de la setmana, cal posar-se al dia i organitzar-se la feina. Acostumo a llevar-me de 7.30 h a 9.30 h, em dutxo, esmorzo i escolto la ràdio: RNE, amb Juan Ramon Lucas, el resum de la premsa de Manel Fuentes a Catalunya Ràdio, Ariadna Oltra a TV3 i Los desayunos de TVE , principalment. Cap a les 9.30 h em començo a llegir els diaris i després faig trucades fins a les 13.30 h o les 14 h. Aquest dilluns faré un parèntesi en això perquè tinc una cita a les onze amb un polític català d'esquerres, que m'explicarà com aborden l'actual 2012. A la tarda tinc pendent escriure un article per a una revista d'economia madrilenya, Consejeros , que haig d'enviar avui. La fan un grup d'amics meus: Luis Alcaide, Fernando González Urbaneja i Javier Arce. Un cop l'acabi vull dedicar-me a elaborar el pla de treball per als propers dies i a pensar en els tres articles que haig de publicar a El Periódico com cada setmana. A les vuit he quedat amb una amiga per veure la pel·lícula La dama de hierro . La Margaret Thatcher és un fenomen que no m'apassiona però m'interessa. I de la Meryl Streep en sóc fan des de fa molts anys, quan va fer Kramer contra Kramer . Ara em dedico a l'exercici lliure de la professió, després d'haver dirigit La Vanguardia , BTV i TVE Catalunya. Tinc més temps per llegir i concentrar-me en els meus articles, ja no em toca barallar-me amb ningú ni dedicar-me a tasques pròpies de la gestió.