Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

JORDI ARMADANS

El director de la Fundació per la Pau és a l'ONU (Nova York) per assistir a la conferència pel tractat que reguli el comerç d'armes

SEGURAMENT, A CAUSA DEL 'JET LAG',em despertaré d'hora, a les cinc del matí. Va bé: faré una mica de feina, respondré correus i em connectaré amb l'equip de la Fundació per la Pau via Skype. Dutxa, esmorzar i a les nou a les Nacions Unides. La primera hora estarem reunits el centenar de membres de les ONG de la campanya Armes sota control , planificarem el dia i fixarem els missatges que farem arribar a les delegacions estatals. Ens faran més cas o menys, però intentar-ho, ho intentem a fons, ja que regular el comerç d'armes no és irrellevant: significa estalviar vides humanes. De les deu fins a la una seré a la sessió plenària seguint les intervencions dels governs i fent alguna piulada sobre el que s'hi diu o escrivint algun post explicant com van les coses. Després aniré a un acte de premis Nobel de la pau per sensibilitzar els delegats dels greus impactes que genera la proliferació i el descontrol de les armes. A les dues del migdia menjaré alguna cosa i a dos quarts de tres, un altre cop a la plenària. Avui, però, és especial: tres persones, entre les quals un servidor (un honor, però també una responsabilitat!), ens adreçarem als delegats dels estats. A les sis farem una altra reunió de les ONG per avaluar el dia i després, reunions de cada regió. Finalment, a les vuit del vespre sortiré de les Nacions Unides i compartiré el sopar i una estona agradable amb amics i col·legues de la campanya. A l'habitació de l'hotel, algun correu o piulada més i, a quarts de dotze, cauré rendit al llit.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT