JORDI SUNYER
AVUI EM LLEVARÉ a tres quarts de set del matí. Després d'esmorzar, trauré a passejar el Nel, el gos d'atura del meu fill Oriol. A les vuit agafaré el tren des d'on visc, a Sant Cugat, fins a plaça Catalunya. Com cada dia, travessaré tot Ciutat Vella caminant fins arribar on treballo, al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), a la Barceloneta. Aquest passeig em permet posar-me en òrbita, ordenar-me mentalment. Sempre descobreixo alguna cosa nova de la ciutat.
Arribaré al PRBB a les nou i em trobaré amb la Dora Romaguera, una investigadora mallorquina que actualment treballa a l'Imperial College de Londres. Ve a visitar-nos per què podria ser un dels nous fitxatges del nostre centre de recerca, el CREAL. A dos quarts de deu escoltaré la seva conferència, en què explicarà els seus estudis sobre nutrició i càncer. Quan acabi, s'entrevistarà amb mi i altres investigadors del centre. És la manera que tenim d'avaluar els investigadors abans d'agafar-los. Se'ns farà l'hora de dinar i anirem a algun lloc vora el mar. Acostumo a dinar al mateix centre, però quan ve gent de fora, m'agrada que sigui especial.
A les tres vindran uns investigadors d'Anglaterra i França amb els quals ens presentarem per obtenir uns ajuts de la Unió Europea. En època de retallades, és important lluitar per aconseguir recursos europeus. Sortiré cap a les sis de la tarda. Tornaré a creuar Ciutat Vella caminant i, quan arribi a Sant Cugat, sortiré a passejar una bona estona pel Parc Central i el turó de Can Mates amb l'Oriol i el Nel. Tot i el fred, és un bon esbarjo per a ells i per a mi.
