JOSEP JULIEN

JO VISC A CAVALL ENTRE Barcelona i un poblet molt petit de l'Alt Penedès, Torrelavit. Avui és el dia de la mona i serà paradigmàtic pel que fa al meu estil de vida, ja que passaré mig dia a pagès i mig a la capital de Catalunya. Em llevaré d'hora per anar a buscar la mona a la pastisseria del poble. En aquest establiment fa temps que han reinventat el concepte de la paciència i de l'espera. Sobretot en dies com aquest, si aconsegueixes resistir sense tenir una crisi nerviosa ni un ictus per la cua que es forma a les portes estàs preparat per viure molts anys. És el peatge: els seus pastissos són boníssims. Després pujaré cap a la vinya que té la meva família per celebrar la posada de llarg amb totes les mones de la canalla. A la família tenim cinc o sis nens, tots aniran acompanyats de pares i padrins. En el meu cas vaig fer padrí del meu fill un amic per veure'l com a mínim una vegada a l'any. Passarem un dia en família, fa temps que no ens trobem tots i és una bona ocasió per posar-nos al dia. També ho aprofitarem per degustar productes típics del Penedès.

Després he quedat a Barcelona amb un col·lega dels Escolapis de Sabadell, durant tot l'any no trobem el moment, ens veurem dilluns a la tarda. Vindré amb la mona, mai més ben dit, ja que després del dinar anirem tous. Això em facilitarà rememorar les batalletes antigues. L'endemà al matí tinc una roda de premsa al Teatre Goya. Presentem una funció que es diu Parlour song [Música de fons], així que probablement em quedaré a dormir a Barcelona.