JUANJO MÉNDEZ

NO PUC PARAR d'entrenar-me. Al març vaig fer 48 anys i l'única cosa que puc fer per mantenir-me sa i evitar ciàtiques i altres problemes és precisament anar en bicicleta sense parar. Aquest estiu ha sigut especialment dur perquè l'he dedicat a preparar-me per estar al cent per cent de cara als Jocs Paralímpics de Londres, però confesso que fins i tot quan no hi ha un gran campionat a prop el que més faig és entrenar-me. Per reposar, abaixo revolucions i faig el que anomenem "sortir a rodar", és a dir, anar a voltar amb la bicicleta a una intensitat menor.

Quan torni de Londres descansaré uns dies, però hauré de reprendre ràpidament el ritme: de seguida arribarà el Campionat del Món de ciclisme en carretera, i després començaran les curses en pista. M'agrada competir en totes les categories possibles i això requereix molt temps i molta feina. L'estiu, per tant, és una època com qualsevol altra per a mi, i continuo treballant a la pista i al gimnàs cinc dies a la setmana. Només reposo el diumenge, que dedico a estar amb la família o a muntar a cavall, la meva gran afició després del ciclisme. He convertit la meva passió per l'esport en l'eix de la meva vida, fins al punt que a vegades tinc la sensació que, amb tanta bicicleta, la meva dona m'acabarà agafant mania i tot!