Jackie Brown

Llegeixo el resum que publica aquest diari de les declaracions que ha anat fent, al llarg dels dies, el president de Spanair, Ferran Soriano. Que es va assabentar de la retirada de suport de la Generalitat a la companyia "per la premsa", que dimecres encara s'enviaven uns e-mails amb els de Qatar Airways... Però d'entre totes les frases, la més peculiar sens dubte és aquesta que els copio: "La companyia es tanca divendres perquè no tenia viabilitat financera per continuar. Al matí ja hi havia soroll mediàtic que la companyia tancaria, i el primer és la seguretat aèria".

Em sembla molt considerat de cara als passatgers que el primer sigui "la seguretat aèria" i que per això la companyia deixi de volar. Sobretot perquè, com ha aclarit en Soriano, s'entén per seguretat aèria "el mínim senyal", com ara "un pilot o una assistent de vol que està estressat". "Això -aclareix ell- és un mínim de seguretat". I té tota la raó. És a dir, ja sabem què podria passar amb un pilot estressat, perquè l'estrès et pot jugar molt males passades. Per exemple, podria, tot i l'experiència, no interpretar bé les cartes de navegació i, en lloc d'aterrar al Prat, aterrar -amb el desconcert i terror que això suposaria- a l'aeroport d'Alguaire. O pitjor encara, podria cridar una assistent de vol (també estressada) i demanar-li que deixés d'amenaçar els passatgers amb el ganivet de plàstic (per causa de l'estrès) i li dugués diverses ampolletes d'alcohol de les que et venen a bord. I prendre-se-les una darrere l'altra. I posar-se a cantar "Volare, uoh, uoh" i conduir l'avió de manera que fes ziga-zagues. I decidir que la seva vida ja no té sentit, perquè segurament no trobarà feina ni als Emirats Àrabs, i, tant per tant, provar d'estavellar l'avió contra la Sagrada Família i contra la Sagrada Grua. Sí, decididament, la seguretat aèria és molt important.