Jaume Cabré i la marca Catalunya
Abans-d'ahir va visitar-nos el president del Parlament Europeu, Martin Schulz. Com que no és habitual que ens visitin autoritats d'aquest nivell, l'agenda del senyor Schulz va estar tan farcida com l'agenda de retallad... ui, perdó, de reformes de Don Mariano Rajoy (per cert, és tanta la improvisació que gasta aquest bon home -Rajoy, vull dir- que no li falta gaire per informar-se del que ha aprovat llegint els diaris de l'endemà d'haver-ho fet). Però el senyor Schulz no va deixar-se impressionar per entrevistes, dinars oficials i conferències variades i va demanar un espai per poder compartir impressions amb Jaume Cabré. Sí, sí, ho ha llegit bé, el president del Parlament Europeu de visita en un petit país (cada dia més petit) demana poder entrevistar-se amb un escriptor!!!
"On és la trampa?", es pregunta ara vostè. Bé, la versió oficial, com justificant la frivolitat, és que "Schulz, abans que polític, havia estat llibreter". Dues reflexions em vénen al cap davant de l'argument-justificació: 1) S'imagina un llibreter presidint el Parlament català? i 2) S'imagina un polític català de visita oficial a Alemanya demanant un forat a l'agenda per poder visitar un escriptor d'allà? Però de reflexions a fer, n'hi ha més.
Jaume Cabré és un senyor discret que, bàsicament, es dedica a treballar i no a passejar pels despatxos a veure si arreplega una subvenció. I mentre que aquí alguns l'han menystingut i l'han infravalorat, a Alemanya, ja que hi som, ha venut mig milió d'exemplars de Les veus del Pamano i ja en porta 60.000 de Jo confesso . O sigui que el senyor Cabré ara mateix és una (molt important) marca catalana com en altres àmbits, i salvant les distàncies que vostè vulgui, ho són Ferran Adrià, Pep Guardiola o Custo Dalmau. I fixi's que tots són on són a base de talent i, sobretot, de treballar. I si, ja que fora són marca, aquí fossin un model i un referent de país?
