ENTREVISTA
Balears 01/03/2015

Jaume Ferrer: “A Formentera tenim clar que no s’ha de comercialitzar tot ni de qualsevol manera”

Cristina Ros
4 min
Jaume Ferrer, de Gent per Formentera, presideix el Consell des del 2007, amb un pacte amb el PSIB-PSOE.

PalmaEn quins aspectes distingiríeu Formentera de la resta d’illes balears?

Diria que l’illa es distingeix per qüestions d’imatge, per la seva natura i la manera de viure-la i també pel sentit de la llibertat ben entesa dels formenterers i aquells que ens visiten.

Sobretot al començament d’aquesta legislatura es va discutir molt la necessitat i la funció dels consells insulars. Vós presidiu el Consell de Formentera des de la seva creació, el 2007. Què ha suposat per a l’illa tenir un govern insular propi?

Ens ha donat llibertat d’acció, no haver de dependre d’altres a l’hora de prendre decisions en molts àmbits. Avui puc afirmar que, a Formentera, tenir una institució pròpia ha fet evolucionar l’illa de manera important. En aquest sentit, només cal pensar en la prestació de serveis. El mateix hospital, obert el 2007, ha fet que la gent no s’hagi de desplaçar. Ara tenim centre de dia, poliesportiu i altres serveis que, per a les persones de l’illa, són bàsics per evitar desplaçaments. Hem pogut fer molt en aquests gairebé vuit anys, però encara queda molt de camí per recórrer i ho hem de fer amb l’esperit que hem mantingut fins ara. No hi ha res impossible si un poble ho vol. Hem lluitat molt per la natura, per la nostra imatge i perquè Formentera sigui com la volem els formenterers.

I com la voleu?

Els formenterers som molt conscients que hem tocat sostre en la pressió que pateix l’illa. També sabem que vivim del turisme. Per això volem que hi hagi un equilibri entre els efectes del turisme i la qualitat de vida que ofereix l’illa. Per això treballam per a la recuperació del camp, del paisatge, per la productivitat i per la cultura de l’illa. De fet, tot parteix d’un tema cultural i de conscienciació que havíem estat a prop de perdre. Els formenterers som reivindicatius. Sabem que l’illa no ha estat feta per nosaltres, que es va desenvolupar a partir del turisme i, com deia, estimant la gent que ens visita, tenim clar que per a la nostra illa no volem un turisme de masses. A Formentera, volem un turisme que sigui respectuós amb la nostra cultura, amb el nostre medi ambient, amb la nostra gastronomia i amb la particular manera de viure que tenim. En aquest sentit engegam moltes accions, per continuar vivint del turisme i conservant tot el que té l’illa en valors.

Heu rebutjat les competències en promoció turística que us oferia el Govern. Com s’entén dins aquest esperit de tenir i promoure l’illa que voleu?

Aquest tema encara està en negociació. Certament, se’ns ofereixen les competències en promoció turística, com a la resta d’illes, però la visió és que la gestió i la tramitació, com a mínim respecte de Formentera, és ridícula i, així, no es pot arribar a una entesa. El Govern ha d’escoltar les demandes de Formentera, almanco per respecte a la gent de l’illa. Demanam que l’Executiu tengui voluntat de respectar el que pensen els formenterers. Per nosaltres, la promoció turística no és només anar a fires. Això només n’és una petita part que no inclou temes cabdals, com ara la formació i la millora del turisme en nombrosos aspectes. En tot cas, si el Govern balear canvia d’actitud, sé segur que serà fàcil arribar a un acord. De moment, ens trobam en la conjuntura que ens han tancat la porta.

També teniu la porta tancada quant a l’escola de Sant Ferran, un clam que llançau des de fa temps?

És una vergonya i una falta de responsabilitat del Govern que, tenint l’espai i el pressupost per fer-la, no ens donin la solució. Al final de l’any passat, ens havien assegurat que ens passarien unes modificacions i propostes per poder-la posar en marxa, però ara per ara no tenim cap resposta. Formentera està al límit pel que fa a les places d’escolarització i, si una societat vol prosperar, l’educació ha de ser un tema del tot prioritari. Amb els temes educatius, el Govern ha demostrat poc respecte i ho fa amb la cara descoberta.

A Formentera, voleu posar una taxa a l’entrada de vehicles. És una decisió polèmica?

És una proposta de llei que ve del col·lapse que pateix Formentera els mesos d’estiu. Tant els formenterers com els que vénen de fora noten massa pressió i acordàrem començar el debat d’una taxa a l’entrada de vehicles per mantenir l’equilibri del qual us parlava abans. Ho vàrem portar al consell d’entitats, on hi ha fins a 87 col·lectius, i, en el debat que férem, per unanimitat es va acordar dur la proposta al Parlament. És un tema d’illa que aquí té el consens de tothom. Pens que és factible arribar a un acord al Parlament, tot i que també sabem que no serà una tasca de dos mesos i que no es podrà aplicar fins al 2016.

I què en pensen els hotelers de l’illa? Es mostren tan reacis com amb l’ecotaxa?

Tant la Pime com la Federació hotelera s’han mostrat sensibles a la idea que a Formentera hem tocat sostre. Si volem mantenir l’equilibri, tots som conscients que aquesta és una qüestió que comença al port. Nosaltres ja ens hem oposat a l’ampliació del port. I el que hem de fer és controlar l’accés de vehicles, per continuar tenint la tranquil·litat que volem. Quant a l’ecotaxa, és una llàstima que no s’implantàs i ens asseguràs un finançament més correcte, un medi ambient i un patrimoni natural i cultural cuidats com cal. Aquí no volem semàfors, ni que els vaixells acabin amb la posidònia, ni construccions desmesurades. I no ho volem pel bé de tothom. A Formentera tenim clar que no s’ha de comercialitzar tot ni de qualsevol manera. Ens volem fer respectar.

Organitzau mitges maratons i altres activitats per cridar la gent de fora.

Potenciam la Formentera de temporada baixa, de final de març i abril i de setembre i octubre. Teníem el problema que de cada vegada la temporada es feia més curta i l’activitat es veia molt perjudicada. Pretenem llevar pressió a la temporada alta i repartir-ne a altres mesos. Organitzam actes, com el Festival de fotografia i la mitja marató, que en pocs anys s’ha convertit en un esdeveniment mundial per als aficionats. Per a la del 16 de maig, ja hem tancat les inscripcions perquè hi ha 2.400 participants, que és el màxim que creim que hem de tenir.

stats