Jaume Pla

Més conegut com a Mazoni, se li acuden les grans idees quan passeja, sempre té música de fons i aquests dies presenta nou disc Avui és el meu dia de festa. Els músics quan treballem més és durant el cap de setmana. Així que em llevaré a les 10 i faré feines domèstiques. He estat uns dies fora i tinc la casa cap per avall. Normalment m'agrada no tenir els dies gaire pautats, i si ets auster aquesta feina ho permet. Esmorzaré cereals de xocolata amb llet i faré una factura per a l'empresa del meu pare. Els hi porto la comptabilitat. Després aniré a passejar pel poble i a dinar a casa dels meus pares. A la tarda m'esperen a l'escola Joan de Margarit. Ja hi he anat unes quantes vegades, aquest cop hi vaig perquè estan fent un treball sobre música de la Bisbal de l'Empordà. Quan acabi, aniré a fer una gran passejada. Tant puc anar a la platja com al bosc. La Bisbal està estratègicament ubicada per poder anar a un lloc o l'altre. És en aquestes passejades quan tinc les millors idees. Al contrari del que pot semblar, un músic es passa més estona pensant que actuant. Ara, per exemple, haig de rumiar com serà el directe del disc que acabo de treure, Fins que la mort ens separi . M'agrada prendre aquestes decisions amb calma, gens estressat. Tornaré a casa i m'hi esperarà una antologia de Niel Young, que fa dies que tinc pendent. La vull escoltar amb atenció. Faci el que faci sempre hi ha música de fons, però hi ha moments que em reservo per fer una escolta activa. Soparé sol a casa, una cosa senzilla i llegiré o aniré al cine. M'agrada molt tenir els dies oberts.