12/10/2016

Javier Cárdenas: hora de vocalitzar

2 min

TVE ha posat en mans del presentador Javier Cárdenas el programa Hora punta. Un talk show de trenta-cinc minuts, en prime time, per repassar vídeos d’internet humorístics, emocionants o sorprenents. També recullen esquetxos que pesquen per les xarxes amb brometes pesades que després copien per posar-ho a prova. També hi ha entrevistes enllaunades, a plató, i la presència de suposats experts en alguna temàtica en la qual volen aprofundir. Cárdenas s’asseu en una taula amb diversos col·laboradors a cada costat que fan aportacions molt puntuals. Tenen més aviat la funció d’apòstols televisius que contribueixen a potenciar visualment i entronitzar la figura del líder/presentador. Més enllà de la buidor i el contingut anodí, que potser té el seu públic, el programa no té ni molt menys la intensitat d’una hora punta sinó l’avorriment d’un embús. Javier Cárdenas com a presentador de plató desenvolupa un posat molt artificial, se li nota una preocupació constant per agradar mantenint una actitud televisiva poc natural i passada de moda. Més ambició que talent. Contrasta el desig permanent de dotar el seu missatge de molta intensitat quan, en canvi, el que ell transmet és molta frivolitat. Fins i tot quan vol induir l’audiència a una certa emoció per algun vídeo, força tant aquest anhel que en comptes d’empatitzar amb l’espectador l’únic que fa és delatar els trucs més elementals dels ganxos televisius: vendre una moto que fa poca il·lusió. Com que els continguts són tan banals i intranscendents, és ell que s’ha d’esforçar a il·lusionar amb les paraules una intensitat que les imatges no tenen: “Es tan emocionante”, “Pone la piel de gallina”, “Es muy interesante”, “Es sorprendente”...

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El pitjor, però, és el do de paraula de Javier Cárdenas. La seva incapacitat per vocalitzar és impròpia d’un presentador de televisió i, molt menys, de ràdio. Parla a batzegades, accelera i desaccelera la velocitat, fa les pauses on no toca i hi ha parts de les frases que no s’entenen. Elimina síl·labes. El seu sobreutilitzat “¡Esto es increíble!” acaba convertit, sovint, en un “¡Estesincríble!

Els recursos expressius són limitats i basats en els tòpics del llenguatge televisiu més clàssic: “Mejor que te lo expliquemos es que lo veamos”, diu per donar pas a alguns vídeos. La prova de la manca de recursos és l’abús de crosses lingüístiques per fer de coixí a la pobresa de vocabulari: “La verdad es que...” i els “desde luego...” els va servint a granel. I dels “increíbles”, “impresionantes”, “interesantes” i “emocionantes” no en sortim.

Hora punta és, en definitiva, un exemple més d’aquesta creativitat de mínims de TVE, amb un criteri de mínims i unes apostes de mínims.

stats