06/11/2011

Jesucrist, un 'indignat'?

2 min

"Jesucrist seria avui un dels indignats?", preguntava Josep Cuní a Lluís Martínez Sistach en una entrevista a 8 al dia, de 8TV. Francament, em vaig quedar tant en xoc amb la pregunta que vaig ser incapaç de seguir fil per randa la resposta de l'arquebisbe de Barcelona. Monsenyor va haver de remar molt per oferir una contestació equilibrada per, finalment, no anar a parar enlloc. Però, de fet, hi ha preguntes que pel seu colorisme i pretensió d'enginy demostren que el més important no és la resposta sinó les ganes de lluir-se de l'entrevistador. Delaten l'orgull del periodista en fer-les, que té més ganes de formular la pregunta que fins i tot d'escoltar la resposta.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

És estrany que les interrogacions que fa en Cuní durin menys de cinquanta segons. Les preguntes curtes se li resisteixen perquè deu tenir la sensació que passa massa desapercebut. Més aviat li agrada exhibir-se amb explicacions i raonaments previs que demostrin el seu elevat grau de coneixement en la matèria i la gran implicació que té en la seva feina. Li agrada fer l'assistència al convidat havent exhibit abans uns quants malabarismes amb la retòrica i el background. En canvi, amb aquesta pregunta va ser ras i curt com mai. "Jesucrist seria avui un dels indignats?" era l'as a la màniga que es guardava en Cuní. El seu cop d'efecte.

S'ha de reconèixer que un periodista que encara gaudeix buscant preguntes originals i amb ganes de sorprendre l'audiència sempre es desmarcarà de la resta. L'efectisme, però, segons com, pot delatar la vanitat del periodisme. És, de vegades, un efecte col·lateral de l'amor per l'ofici. Cuní malda cada dia des de 8TV per sobrepassar els cent mil espectadors. No sempre se'n surt, però sens dubte han de ser el seu segell personal i la paciència els que l'ajudin a obrir-se camí. Una lliçó d'humilitat en plena maduresa professional. Vespre a vespre, share a share.

stats