Jim Riches: "És una vergonya treure profit de les víctimes de l'11-S"

Jimmy Riches jr., un bomber de Nova York, planejava celebrar els seus 30 anys amb la seva família i els amics el 12 de setembre del 2012. L'atac terrorista contra les Torres Bessones, però, va acabar amb la seva vida i amb la de 2.606 persones més. El seu pare, Jim Riches, no oblidarà mai aquell dia. "El meu fill és un heroi. Va morir per salvar la vida d'innocents", diu aquest bomber jubilat, de 61 anys. Riches va haver de deixar el cos per uns problemes respiratoris que va contraure després de treballar durant mesos entre la pols tòxica i la runa de les Torres.

Ja han passat 11 anys d'aquell 11-S. Vostè no treballava, però el seu fill sí.

Sí, aquell dia lliurava, però quan vaig veure les Torres en flames em vaig dirigir ràpidament a Manhattan, perquè el meu fill treballava prop de la zona. Mentre travessàvem el pont de Brooklyn, vaig veure com la Torre Nord s'ensorrava i vaig pensar que el meu fill havia mort.

I durant més de mig any va intentar buscar el seu fill entre les runes...

Vam recuperar milers de parts de cossos de víctimes, i moltes encara no estan identificades. El 25 de març vam trobar el meu fill a la Zona Zero, al costat d'una llitera amb el cos d'una dona sense vida. Estic segur que l'estava ajudant...

Què farà avui, 11 de setembre? ¿S'acostarà al memorial de les víctimes o prefereix quedar-se a casa?

Cada any, amb la meva dona i els meus tres fills -que també són bombers-, anem al lloc on es va trobar el seu cos. Hi deixem unes flors, resem i després anem a dinar al seu restaurant preferit a Brooklyn. Allà cadascun de nosaltres explica històries d'ell, sobre el seu gran caràcter, per recordar-lo.

Quina és la seva opinió sobre el memorial per a les víctimes?

Les cascades estan bé, però no m'agrada perquè no hi ha respecte. Els visitants s'asseuen sota els arbres, mengen, no guarden cap mena de silenci... Voldríem que les restes no identificades de les víctimes es dipositessin en aquesta zona, en una tomba. Així, tothom entendria que el parc és també un cementiri. Però els polítics no ho volen. Volen que la gent oblidi el que va passar, quan el que hauríem de fer és recordar el dia més horrible de la història dels EUA. Només així ens assegurarem que no torni a passar.

Les autoritats preveuen que les restes acabin al museu sobre l'11 de Setembre. Algunes famílies s'hi oposen. Per què?

No volem que les posin allà perquè cobraran 20 dòlars per entrada. S'esperen uns cinc milions de visitants cada any, la qual cosa suposarà un benefici de 100 milions de dòlars. És una vergonya, és repugnant treure profit de les víctimes i dels herois nord-americans. Haurien de fer un museu per a tothom sense cobrar.

Quins passos estan fent per impedir que les restes acabin, finalment, al museu?

L'alcalde de Nova York, Michael Bloomberg, no ens vol escoltar i hem recorregut la seva decisió a la justícia. Volem que es faci un sondeig entre les famílies de les víctimes de l'11-S perquè decideixin què es fa amb les restes.

Les obres del museu estan aturades i no hi ha cap data d'obertura prevista.

Han aturat les obres del museu per picabaralles entre polítics, que no es posen d'acord sobre com hauria de ser i qui n'hauria de tenir el control. És una altra vergonya nacional que onze anys després no estigui acabat. Donald Trump hauria reconstruït tota la zona en un any. És una pena, perquè tenen vídeos, objectes, restes de l'edifici... Serà un museu emotiu.

El 2 de maig del 2011 el president Barack Obama va anunciar la mort d'Ossama bin Laden. Què va pensar aquell dia?

Res em tornarà el meu fill... però em vaig sentir molt orgullós de les nostres forces armades. Va ser un treball de molta gent. El president Obama ens va prometre que acabaria amb Ossama bin Laden i li dono molt de crèdit perquè ho ha aconseguit.

Els atacs van agafar per sorpresa a tothom. El país està més ben preparat?

Crec que sabrem respondre millor. Els bombers, per exemple, tenen millors equipaments i ràdios. Si la gent llegeix les conclusions de la comissió de l'11-S veurà que es van cometre grans errors i espero que s'hagin fet els canvis per evitar un altre atac terrorista com el que vam patir. Tot i així, lamento que ningú assumís responsabilitats pel que va passar.

El 2008 va haver de deixar el cos de bombers per problemes respiratoris.

Em vaig posar molt malalt perquè havia treballat durant mesos sota el núvol tòxic de les Torres Bessones. No podia respirar, vaig tenir pneumònia i vaig estar 60 dies en coma. Vaig haver de tornar a aprendre a parlar, caminar... Estic molt enfadat perquè gairebé vaig morir, ningú va fer res per millorar les condicions en què treballàvem.