Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Joan Aregio

És el director del Servei Català de Trànsit, però ell va a treballar en tren. Serà l'estona de calma enmig d'una agenda vertiginosa Avui dijous em llevo, com sempre, entre un quart i dos de set. Reconec que no sóc un exemple de persona que esmorza gaire bé. Normalment em prenc un cafè o un tallat mentre miro les notícies. Poc després de les vuit surto de casa per anar a buscar el tren. Tot i que visc a Tarragona l'agafo a l'estació de Torredembarra, a dos quarts de vuit, perquè és més pràctic per aparcar. L'estona de viatge en tren fins a Barcelona llegeixo o escolto la ràdio o si tinc feina ho aprofito per treballar tot i que el que més m'agrada és badar per la finestra. A vegades m'adormo i tot. Arribaré a l'estació de Passeig de Gràcia cap a tres quarts de nou, aniré a peu fins a la feina i segurament pararé a fer un altre tallat. La primera reunió que tindré serà amb fabricants de pneumàtics, després amb una enginyera de mobilitat, després toca una entrevista amb TV3 i després aniré a Onda Rambla. Dinaré un menú senzill amb tècnics del servei, serà un dinar per treballar. Seguiré amb reunions. Primer amb el gerent d'una empresa de manteniment de carreteres, i després el director de la ITV. Quan acabi prepararé uns documents per al conseller Puig i, si tot va bé, a les vuit tornaré a agafar el tren. A quarts de deu seré a casa i podré sopar amb la família. Miraré una mica la tele i llegiré, que és el que més m'agrada fer abans d'anar a dormir. Combino llibres, sempre en tinc dos de començats. Ara estic llegint El cementiri de Praga , d'Umberto Eco, i La bicicleta estàtica , de Sergi Pàmies.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT