Joan Pera

Em Llevaré a les nou del matí i el primer que faré és anar a comprar la premsa. El diumenge és el dia que ens reunim tota la família i comença amb el ritual de llegir els diaris i comentar les notícies. Tinc 6 fills i 3 néts i tots vindran a casa a passar el dia excepte un dels fills, que per motius de feina és a Tòquio. És l'únic que es perdrà l'escudella. Per esmorzar prendrem uns croissants molt bons i després aniré a recollir un premi que m'han donat i que em fa moltíssima il·lusió, perquè és el premi Arlequí de Teatre, que atorga la Federació de Grups de Teatre Amateur. Molta gent ja sap que jo vaig començar en el teatre amateur i que sempre l'he reivindicat. Per a la meva generació, el teatre amateur va ser una escola de cultura, de literatura, de civisme i també de català. Quan vaig a fer un bolo sempre hem trobo amb gent que fa teatre amateur i que em demana consell. El lliurament del premi se celebra a les dotze del migdia a Barcelona i després aniré cap a Tordera perquè tinc una funció de l'obra que estic representant amb una companya meravellosa, l'actriu Amparo Moreno. Per sort, totes les entrades ja estan venudes. Així, podrem fer una funció més de la comèdia Visca els nuvis amb tot el teatre ple i amb ganes que el públic s'ho passi molt bé, que és el que volem, que la gent rigui una mica. Un cop acabat el bolo, tornaré a casa a disfrutar de l'escudella. A més, a la nit passen per la tele un episodi de Cheers , la sèrie en què surto. Jo no miraré el capítol, però la família sí i segur que, com de costum, em faran alguna crítica.