Joan Turull

Com que estic migjubilat no m'aixecaré gaire d'hora. Abans començava la jornada a les quatre si era un dia de festa, però avui em llevaré a les sis. El primer que faré serà revisar què falta a la pastisseria i començaré a preparar croissants, pasta de full, brioixos... Bé, en realitat ara mano més que preparo, però també em dedicaré a revisar com portem els encàrrecs, que avui és dia de panellets. Em quedaré treballant a la pastisseria fins a les dues i després aniré a dinar a casa. La tarda la passaré escrivint notes sobre les incidències de la setmana, si hem fet curt de panellets, si n'han sobrat molts... Així tinc una guia per a l'any vinent, malgrat que la nostra feina depèn molt del temps i de l'oferta d'oci. En ciutats com Barcelona i Terrassa, on hi ha la meva pastisseria, molta gent marxa els festius si fa bo, si ha començat la temporada de bolets o la de neu... Aquestes escapades fan variar el volum de feina cada any. Ja a la tarda he de fer tasques relacionades amb el Gremi de Pastissers, que presideixo, un càrrec que em fa anar amunt i avall. Fa molt temps que faig això i crec que em retiraré d'aquí un parell d'anys. En qualsevol cas, avui no tinc cap reunió, perquè és festiu, però revisaré alguns aspectes dels nostres projectes. Per exemple, la residència d'estudiants de l'escola de pastisseria, que començarem a tirar endavant aviat a Barcelona, al costat del Museu de la Xocolata. És un projecte que em fa molta il·lusió i que podrem inaugurar, si tot va bé, quan passi un any i mig. Els gremis hem de ser actius i plantejar-nos nous reptes com aquest. I no faré res més, malgrat que un empresari no acaba mai. Per tant, a les dotze de la nit seré al llit.