Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Jordi Rios

Avui divendres m'aixecaré cap a les vuit, que per a mi és supertard. Quan faig el Crackòvia em llevo a les cinc del matí, per tant, fer-ho a les vuit és tot un luxe per a mi. Em dutxo, m'afaito, esmorzo torrades amb embotit i un suc de taronja i surto pitant cap a la Pobla de Segur. Hi he de ser a les dotze, perquè aquesta nit gravem les campanades de TV3 el meu personatge de Puyol i la Laia Ferrer, presentadora de la F-1. La idea de fer les campanades va sortir d'una reunió a l'estiu amb Paco Escribano i David Fellani en què fèiem balanç de la temporada i preparàvem nous projectes. Va sortir la idea de fer un programa a Antena 3 i la de les campanades.

Hi vaig des de Barcelona amb el meu Volvo, que és familiar perquè tinc quatre gossos. A la una dinem junts tot l'equip del Crackòvia i de TV3 que ens hi hem desplaçat. Després de dinar fem uns assajos i algunes preses de càmera. Ens hem de preparar perquè a quarts de deu tenim una connexió en directe amb el TN i el programa de les campanades comença a tres quarts de dotze. La Laia és l'encarregada de posar el contrapunt humà al meu personatge, ella és el món real. La veritat és que em sento una mica estrany: normalment estàs nerviós per sentir les campanades i menjar-te el raïm. Aquest any, en canvi, el que les fa sóc jo. Quan hauran sonat les dotze pensava tornar a Barcelona, perquè la meva nòvia, que és actriu, té funció al Borràs, però hi ha molta carretera pel mig i encara no sé què faré.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT