Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

Jordi Torras

Aquest jugador de futbol sala del Barça Alusport jugarà avui el cinquè partit de la final, que els pot donar la Lliga

Em llevo d'hora perquè no em sé estar més estona al llit. Esmorzo cereals o una truita amb pernil que em fa la meva dona. Miro una mica internet, per veure què diuen els diaris esportius. Estaré, sobretot, per casa. Miraré la televisió. Potser aniré a estriar les cames. Coses amb poc moviment per tal d'estar com més mentalitzat millor. Avui és un dia excepcional, així que la concentració està convocada molt d'hora. Sortiré per arribar-hi un quart d'hora abans. A dos quarts de dues ja hi serem tots. Dinarem plegats. La idea és que els que tinguin fills petits puguin descansar del tot, perquè quan tens nens digue'ls-hi que has de descansar, que tens un partit important. Després anirem a fer la migdiada. Si puc dormiré un quart d'hora. I també si em deixen, perquè el meu company d'habitació, en Lin, fa poc que hi és i té mil preguntes. Intentaré no pensar en el que vindrà després. Quan sigui al vestidor serà quan arribaran els nervis. Voldré que el partit comenci immediatament. Quan per fi sigui l'hora, el temps no passarà mai si anem guanyat i volarà si anem perdent. Si no guanyem, donarem l'enhorabona al Caja Segòvia, i ens en anirem a casa. Jo segur que no podré dormir, i m'estaré per casa fent temps. Si guanyem, ja serà una altra història. Segur que hi haurà moltes ganes de celebrar-ho, perquè quan es tracta de fer festa es munta sola amb gran facilitat. Ara val més no pensar-hi.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT