Publicitat
Publicitat

Jornada de reflexió

Com que ja ho he escrit en ocasions anteriors, demano al lector amable que em passi per alt la repetició, però em sembla oportuna: alerta demà a caure en el parany de comparar la participació a la consulta de Barcelona amb la participació en un referèndum, bàsicament perquè el que se celebra demà no és cap referèndum. Es convoca la ciutadania a les urnes com en un referèndum, se li formula una pregunta com se sol fer en els referèndums, i fins i tot parlem col·loquialment dels referèndums sobiranistes (o independentistes o separatistes, a gust del consumidor). Però, òbviament, no és cap referèndum. En primer lloc, perquè els resultats no són vinculants. I després perquè ni legalment, ni institucionalment, ni políticament, ni en la seva presència en els mitjans de comunicació la convocatòria de demà no té la cobertura que tindria un referèndum. Per això hi ha qui diu que és un simulacre, una pantomima, un botifarrèndum o una cosa ridícula. És una manera de veure-ho.

Al meu modest entendre, la manera correcta de mirar-se aquestes consultes, inclosa la de demà, és com si es tractés d'una manifestació. Una manifestació que prescindeix dels ingredients clàssics (concentració, pancarta i marxa pels carrers) i els substitueix pels d'una altra litúrgia, que consisteix a simular un acte de votació que, si no es produeix de debò, és únicament perquè està prohibit. I aquest, no cal dir-ho, és el quid de la qüestió i el motiu de l'èxit que ja es veu a venir que tindrà la consulta de demà: en un suposat estat de dret que, quan no li resulta agradable, acaba prohibint la màxima expressió de la democràcia, que és l'exercici del dret de vot, no hauria d'estranyar que hi hagi ciutadans que considerin inacceptable aquesta situació i que manifestin el seu descontentament fent veure que voten.

Es tracta, doncs, d'una manifestació de demòcrates que reclamen el seu dret d'exercir com a tals. Naturalment, la pregunta tracta sobre la independència de Catalunya, que és la qüestió sobre la qual l'Estat espanyol prohibeix que se celebrin referèndums. Per descomptat, ja sabem tots que la independència no sortirà d'unes urnes de cartró, però, quan no hi ha altra cosa, unes urnes de cartró resulten perfectament vàlides per plantar-se en defensa de valors que són previs a qualsevol conflicte sobre sobiranies nacionals: la llibertat i la dignitat d'un país i dels seus ciutadans. Aquestes són la mena de coses que aquí estan en discussió, i són coses prou importants, que obliguen a cadascú a posicionar-se, ni que sigui en un acte purament simbòlic com el de demà. Els polítics, fins i tot els que no s'esperava que ho fessin, ja han definit les seves postures, probablement perquè han entès que no se'n podien mantenir al marge. Si un s'hi fixa, la veritat és que tots s'han expressat de manera prou conseqüent al que se'n podia esperar. Ara toca als ciutadans de Barcelona: a favor, en contra o en blanc, però demà, tothom a votar. Sense oblidar que això no és cap referèndum. Encara no.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT