Publicitat
Publicitat

SALVATGE COR

Josep Termes i el guió

Catalunya és plena d'historiadors que acumulen dades i mapes però que redacten uns inventaris tan soporífers i miops que adormen les pedres. Josep Termes, en canvi, va agafar la seva realitat immediata per construir un relat històric interessant i de més abast. Era difícil que un activista antifranquista de classe obrera festegés amb el marxisme sense renunciar al catalanisme. Però quan l'ortodòxia més espanyolista del PSUC va apoderar-se de la resistència, ell no el va oblidar. Tampoc és fàcil que un historiador català contradigui un discurs històric quan fa profit als partits polítics importants. I tot i això, quan a finals dels setanta els socialistes van presentar el nacionalisme com la meuca de Convergència, ell va reinvindicar un catalanisme popular i d'esquerres. O encara als vuitanta, quan la immigració ja era quota per al xantatge polític, va explicar amb naturalitat l'evolució i l'impacte que va causar en una Catalunya sense capacitat per integrar-la.

És trist que el 2011 continuï circulant un relat del nacionalisme tan interessat a dividir-lo entre dretes i esquerres. Trist, per exemple, que de Cambó només es recordi que es va passar als franquistes o que el Memorial Democràtic sigui carn dels segrestos polítics. Per això no és estrany que el discurs de Solé Tura segueixi fent més fortuna que el de Termes: vendre el nacionalisme com un invent burgès va bé per encendre -i per utilitzar políticament- el ressentiment dels fills dels immigrants. I, a més, va bé per atrinxerar les elits catalanes i disculpar-les quan no s'acaben de comprometre. El que passa és que sense veus que se surtin del guió com la de Termes reconstruirem un catalanisme ressentit i coix però oblidarem Catalunya, que ha tingut venuts i gent d'honor a totes les classes, però sobretot moltes víctimes a les mitjanes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT